Catalunya té fama merescuda de ser país de col·leccionistes. El pintor Marià Fortuny va deixar en la seva obra un excel·lent record del naixement d'aquesta realitat que és el col·lleccionisme, llavors del segle XIX. Fortuny, que era fill de Granada, va triomfar com a pintor a França, on s'havia format, a Londres, Venècia i Milà. Aquí Catalunya degué quedar molt impactat pel costum del col·leccionisme perquè va pintar tres versions del quadre El col·leccionista d'estampes. La sort va voler que cada un dels tres quadres emprengués destins ben diferents. Ara tenim pel món tres pregoners universals de l'afecció a guardar i col·leccionar, molt arrelada entre nosaltres: un dels quadres és al museu de Boston; el segon, a Barcelona; i el tercer és a la Casa Turner, de Londres.

Aplegar objectes que presenten interès, valor o raresa -o tot junt- va començar en una societat burgesa que podia buscar un to de diferència, o el prestigi d'un acte de salvament i, després, una oportunitat d'especulació. Com deia un bon coneixedor de museus, molts d'aquells col·leccionistes no es podien pas pensar que els faríem tant de cas. Gran part de les inquietuts culturals d'ara mateix la devem a aquells pioners. L'afecció al col·leccionisme pot tenir vàries arrels, del gaudi pur i l'esplai relaxat fins a la vertadera passió. Colec·cionar és feina de gota a gota, activitat serena, reflexiva, en clau de somriure -per posar-hi cara- però que pot arribar també a la neuràlgia del passar per damunt de tot. Tothom ha iniciat col·leccions de cromos, segells, postals, rellotges i de tot, fins a l'increible, que després d'estroncar-se encara ens transporten a una època feliç i a uns entorns de sòlides amistats. Una col·lecció difícilment es pot fer treballant sol, la relació social és matèria primera. Quan et mostren i t'entretens en una col·lecció ben portada hi descobreixes la personalitat de qui ho ha atresorat, com una penyora del més refinat instint de conservació. Tothom que hagi fet una col·lecció, o l'estigui augmentant, entendrà aquell avís: de la teva col·lecció sempre en surts avergonyit perquè només és un reflex pobre del nombre total de peces que deuen existir. Tota una lliçó d'humilitat, si despuntés alguna vanaglòria personal.

El problema de la falta d'espai a les cases modernes es pot convertir en positiu si una col·lecció crescuda i important es transforma en museu públic. Hi ha exemples il·lustres de museus amb aquesta partida de naixement: el de Peralada, amb vidres, ceràmiques, pintures i mobiliaris; el Frederic Marés mostra escultura; el de cotxes antics de Salvador Claret és a Sils; les col·leccions de Tomàs Mallol formen avui el Museu del Cinema, de Girona, entre molts altres. Del patrimoni de col·leccions i museus podríem dir que estarà a la vista o no serà patrimoni. Cal fer-lo conèixer, valorar i estimar. Un famós col·leccionista, Josep M. Gavin es va passar pràcticament una vida fent i col·leccionant fotografies de les esglésies de Catalunya, velles, noves i de tot, fins i tot en descobria en el seu itinerari. El seu arxiu es va publicar en una trentena de volums. La Unesco va declarar aquell arxiu-col·lecció com el més important d'Europa.

M'ha vingut de gust fer aquest rebobinar quan, a Girona, plaça de Catalunya i voltes de Sant Francesc hi tenim una fira del col·leccionisme ben concorreguda i exitosa i cal fixar-s'hi que les noves generacions hi tenen una participació molt activa, de gran protagonisme. És tota una esperança, continuadora de la pregona disposició del nostre poble per l'afectuós col·leccionisme, tan plural i tan enriquidor.