Cartes

xavier del acebo peña. girona.

Senyor Alcalà, un dia de fires, la policia municipal, en un episodi molt vergonyós, em va robar una pistoleta de plàstic i va posar en risc la meva integritat física. Dies després, vostè mateix, en la intervenció més filibustera, corporativista i vergonyosa que recordo d'un polític gironí, es va dedicar a dir mitges veritats. Tothom ha de saber que tant la pistoleta falsa com les bones les té vostè en el seu poder. Podria haver-les fet servir per la identificació en comptes d'intentar enganyar la resta de regidors i ciutadans amb el seu circ de prestidigitador vingut a menys.

Aquest cap de setmana, dos veïns de Girona han sigut apallissats i ferits al carrer Cerverí. La seva policia, que no la meva, va arribar tard. Quan la sang ja tacava el carrer. Els veïns de Girona li reclamen que solucioni problemes com aquest. El meu objectiu quan vaig denunciar el cas de la pistoleta era que prengués consciència que té un problema d'ordre públic. Un dia provocat per agressors, l'endemà per alguns agents de policia. Un intent inútil. Senyor Alcalà, vostè s'ha enrocat en les pràctiques més ràncies, pròpies de gestors públics amb poca competència i capacitat, que es troben més còmodes tirant tinta de calamar que fent córrer l'aigua clara. Ja no val enganyar. Ara el que suma és el rigor, la transparència i la honestedat. La ciutadania, mal que us pesi, ha deixat de ser dòcil i muda.

Em va demanar per telèfon confiança, li vaig atorgar, i la va ?menystenir. Jo ara li demano honestedat. Pregunti's per les seves capacitats, pregunti's per les seves ganes de tirar endavant. Actuï en conseqüència. Les mitges mentides pesen molt. Al meu entendre, vostè hores d'ara genera desconfiança i molt poca il·lusió i hauria d'haver deixat de ser regidor fa dies. Honestament.

El vici és molt fortÉ

joan enric carreras mercader. bellcaire d'empordà.

He anat a buscar pa a la Fleca-Cafeteria. Feia un fred que "pelava", estàvem a -3º, i a fora, en una tauleta, quatre o cinc clientes, ben abrigades, això sí, prenent els clàsics matiners, he pensat, caram amb la fred que fa, segur que a dins estarà ple, i resulta que no, només hi havia la gent del servei. Tot plegat per poder fumar. I he pensat que si per motius de treball o altres menesters les fessin estar a fora amb la fred que feia, segur que les queixes haurien sigut moltes, fins i tot potser els de CCOO hi haguesin pres part. Bé, de queixes també en sentiré desprès de fer públic aquest comentari, però no digueu que no sigui curiós, primer el vici...malgrat tot. Bones Festes.

Adéu, "Mister Marshall"

fernando guerrero barrio. girona.

Quan el 1952 Luis García Berlanga va fer la pel·lícula Benvingut Mister Marshall, de gran èxit a l'Espanya de l'època, no s'imaginava que en el segle 21 es repetiria de nou la seva història, encara que en aquesta ocasió el director no seria ell, sinó el Sr. Sheldon Adelson amb el seu projecte Eurovegas, el que oferia dos-cents mil llocs de treball, a canvi de fer una legislació especial per a ell amb modificacions en lleis com la llei antitabac, legislació laboral, llei del joc, blanqueig de capitals i l'aval del govern en la consecució de crèdits. A aquestes peticions cal afegir la que blindaria l'acord a futurs canvis de govern o pèrdues en el seu negoci, i que hauria de ser indemnitzat per l'Estat espanyol. Doncs bé, fins aquí Eurovegas, el somni americà, ja que el govern no ha acceptat aquesta última petició i el Sr. Adelson ha declinat la construcció del seu complex a Espanya.

Som molts els que no desitjàvem que aquest somni es convertís en realitat, ja que era un xantatge que no es podia acceptar, i ens alegrem per això, perquè era un projecte que només aportaria precarietat laboral, drogues, corrupció, blanqueig de capitals, ludopatia etc. Bye, bye, Eurovegas.

Pau, amor

i bona voluntat

M. Carme Haro Roca. BANYOLES.

En aquest darrer mes de l'any, aquests mots els diem i els sentim moltes vegades, bé per separat o tots dos alhora. Són els pilars bàsics per a qualsevol convivència però moltes vegades els fem servir sense reflexionar què signifiquen.

Pau: qui no la vol? Tot ésser humà la desitja d'una manera personal o col·lectiva.

Amor: Paraula màgica i prostituïda en algunes ocasions per confondre l'amor amb actituds en què aquest brilla per la seva absència.

Bona voluntat: Costa, i molt. Propòsits en tenim, però per aplicar-la moltes vegades són figues d'un altre paner, i crec que és l'eix vertebrador de l'Amor i de la Pau.

Bona voluntat per respectar les creences de les persones, encara que no siguin les nostres; bona voluntat per respectar els símbols que són representatius d'uns sentiments profunds, i encara més bona voluntat i intel·ligència més aguda per no fer burla dels símbols que representen el nostre país, perquè poc respecte podem demanar als altres si ni nosaltres no sabem respectar-nos.

A l'equador

de la legislatura

Pedro J. Piqueras Ibáñez. Girona.

El segon aniversari de la victòria electoral del PP, que va donar pas al Govern de Mariano Rajoy, ha servit per prendre el pols a les diverses opcions polítiques a través de diverses enquestes. La duresa d'aquests dos anys d'ajustos per afrontar la crisi passa factura al PP, però no li impedeix mantenir un sòlid avantatge respecte a un PSOE que no capitalitza el descontentament, més encara, perd suport electoral potser per la seva falta de claredat i de lideratge, i perquè una part important de la societat no ha oblidat la seva responsabilitat d'abocar el país al precipici econòmic i a la fractura civil: Aquests dies un dels prohoms de la segona legislatura Rodríguez Zapatero, Pedro Solbes, es penedia d'haver-se presentat a diputat i haver estat vicepresident, molts lectors recordaran les grans mentides en aquell debat amb Pizarro. No obstant això, aquesta percepció en l'equador de la legis?la?tura hauria d'obrir una seriosa reflexió en dos partits de govern.