El Garatge Forné és un edifici singular, ja que no n'hi ha cap més del seu estil, i fou projectat per l'arquitecte Joan M. de Ribot i de Batlle l'any 1957. Es tracta d'una edificació de caire industrial, en la qual es posava en valor l'enginyeria de l'automòbil, en aquest cas d'una marca emblemàtica com era la SEAT. El seu ús era doble. Per una banda la comercialització d'automòbils, i per l'altra oferia el servei de taller de manteniment i reparació.
El disseny de l'edifici va suposar una innovació per a l'epòca, ja que va ser el primer edifici, a Girona, en que s'utilitzà la solució d'una façana lleugera. Els murs cortina, actualment, ja no representen cap novetat, però en aquell moment va ser el primer edifici a la ciutat a utilitzar aquesta solució. La rampa helicoïdal també li confereix un valor afegit al seu conjunt. La composició de les seves façanes són un exponent de l'estil avantguardista d'aquells anys.
L'edifici està ubicat en una zona on, destaca en l'entorn ja que gaudeix d'una bona perspectiva des de la plaça Espanya, just davant de l'estació de tren. En aquesta part de la ciutat, que va actuar d'eixample del barri vell un cop eliminades les muralles, hi trobem altres edificis d'interès arquitectònic com el del carrer Barcelona 33, seu de Catalunya Ràdio i del nostre col·legi professional, l'antic Banc d'Espanya, la Farinera Teixidor, i d'altres.
Amb el temps la zona va anar canviant, i les necessitats del Garatge Forné també, que finalment va optar per fer unes noves instal·lacions, mes espaioses i modernes, als afores de la ciutat. L'edifici va quedar en desús a l'espera que s'hi edifiqués i se'n fes un aprofitament.
La fitxa del catàleg d'edificis protegits de l'Ajuntament de Girona diu «S'ha de mantenir la façana, geometria, la forma i dimensió de les obertures, la textura i els materials. S'haurà d'eliminar l'actual accés realitzat pel carrer Barcelona, tot i que es permetrà nous accessos adaptats a la tipologia de la façana. La necessitat d'adaptar l'edifici als usos admesos en zona de l'eixample, justifica la substitució de la rampa interior (...) Permet la possibilitat de replantejar els nivells interiors (...) per tal d'assolir l'edificabilitat que preveu el PGOU (...) Es permet incorporar dues plantes superiors a l'edifici actual, per sobre del voladís superior de l'edifici original amb un gàlib suplementari de 6,20 m. I reculat 6 metres de la façana (...)».
Examinada la fitxa municipal es pot entendre que el que es vol protegir, no necessàriament desmereix el valor de l'edifici, sinó que, ans el contrari, el fet de conservar el seu origen, història i el seu disseny únic, li afegeix un plus al seu valor patrimonial i estètic.
La catalogació d'un edifici es justifica pel seu valor històric, arquitectònic, pel seu disseny... En aquest cas per ser un dels pocs edificis industrials, i d'especial valor dins del moviment modern d'aquell període, que es conserva a la ciutat i que en el seu «conjunt presenta un tractament dels materials molt acurat, una composició subtil i estudiada, i un cromatisme remarcable».
La propietat és privada i té dret a treure'n un legítim aprofitament, però està condicionada per la catalogació de l'Administració, que ha de vetllar per la conservació del patrimoni històric i cultural de la ciutat, tant si és de propietat pública com privada. Raonablement no es pot penalitzar a la propietat privada a haver de conservar un edifici sense donar alternatives d'us i aprofitament. Però no sembla que aquest sigui el cas, doncs, s'haurien de poder trobar usos a l'edifici compatibles amb la catalogació i amb les possibilitats que permet la seva reforma.
Girona és plena d'edificis centenaris que estan protegits i catalogats, i tenen usos que en permeten la sostenibilitat econòmica. No s'entén que l'única manera d'aprofitar econòmicament aquesta finca sigui enderrocar-la, en lloc de rehabilitar-la, seguint els criteris i paràmetres establerts actualment. S'ha de tenir en compte que si només es valora com a solar, s'ha de tenir en compte el cost, força elevat, d'enderrocar-lo, ateses les característiques de la mateixa construcció i la seva ubicació.
El Garatge Forné es un patrimoni privat i alhora un patrimoni de la ciutat. Una proposta per trobar-hi una solució podria passar per l'organització d'un concurs d'idees, dirigit als col·lectius d'arquitectes i enginyers, per tal de dissenyar una o diverses activitats que puguin compensar satisfactòriament la propietat.
