Format Govern, hem entrat en la fase més important, la que tanta gent esperava amb delit: el repartiment de càrrecs. Un repartiment més per fidelitats i afinitats que no pas per currículums i capacitats. El primer mèrit és haver passat per les joventuts dels partits que ens governen. I com que hi ha més demanda que oferta, cal esprémer la imaginació per crear càrrecs d´assessor sense contingut. Així, repassant el DOGC, trobem que a la Generalitat tenim «assessor en planificació estratègica», «assessora en polítiques digitals internacionals», «coordinador d´actuacions polítiques digitals al territori», «assessora especial en matèria de difusió internacional», «coordinador de la gestió de la informació i atenció als ciutadans», «assessor del President en gestió de xarxes socials», que deu consistir en la difícil tasca d´escriure els tuits del President, i un llarg etcètera. Tots aquests càrrecs amb sous que van dels 60.000 i als 90.000 euros que, com tothom sap, són els salaris de mercat que percebeix qualsevol. D´un temps ençà, i com que la casa és forta, s´ha creat la figura de l´adjunt. Sí, l´adjunt al secretari, l´adjunt al cap de Gabinet... Al final, encara que poc, algú ha de fer la feina.

Des de fa temps, hi ha un acumulador de càrrecs que em té el cor robat. Es diu Fabián Mohedano i a la Vikipèdia en català figura que és «emprenedor social i català». Home, emprenedor, emprenedor, no ho tinc massa clar, perquè va saltant d´un càrrec públic a un altre. En tot cas, emprenedor de si mateix per seguir xuclant de la mamella. Una mena de Toni Comín, per entendre´ns. De fet, tenen trajectòries paral·leles, tot i que Comín ha grimpat més. Els dos militaven al PSC i van fugir corrents quan van veure que els socialistes ja no tenien canongies per repartir. Es van passar a l´independentisme, que sempre és més recomenable que anar a les llistes de l´atur.

Fabián Mohedano ha viscut molts anys de la moto de la reforma horària amb l´objectiu de reformar els horaris per adaptar-los a «uns temps més humans i més cívics en el marc de les transformacions de la Catalunya que ve». Els eufemismes seran sempre nostres. El resultat del seu treball és que el ple d´investidura de Puigdemont es va celebrar un diumenge; el de Quim Torrra, un dissabte; l´anunci del primer govern Torra, també un dissabte; i la majoria de les compareixences de l´expresident Puigdemont, a partir de les vuit del vespre. No li fan cas ni els que li signaven la nòmina. Ara, a Fabián Mohedano, el Govern l´acaba de designar president del Consell Català de Formació Professional. I en el resum del seu currículum que acompanyava el nomenament diu que és «treballòleg» (sic). Una recerca a Google per saber què caram és això de «treballòleg» només ens proporciona vuit entrades. I la mateixa vicepresidenta Elsa Artadi va titubejar quan li van preguntar què significa: «Suposo que es dediquen a estudiar i a treballar, o a promoure millors condicions en l´àmbit laboral». Chapeau, Mohedano!