M’adono, no sense un cert estupor, que alguns dels referents de la lluita ecologista dels anys setanta del segle passat sembla que han canviat radicalment els seus posicionaments. Tres exemples: un d’ells, fa pocs mesos, va declarar al programa de Josep Cuní que no veia problema en «sacrificar La Ricarda per ampliar l’aeroport de Barcelona». Un altre, a una jornada a Figueres, va manifestar que tampoc creia que fos cap «impediment situar aerogeneradors a un Parc Natural sempre que aquest pugui complir la seva funció» i fa pocs dies, a aquest mateix Diari de Girona, Xavier Pastor va defensar que «l’eòlica marina és una aliada de la biodiversitat».

Ara podria escriure allò que sovint no sembla que el temps ens passi en va, però ja que estic segur que aquesta no és la raó de fons per mostrar-se favorables a projectes tan contraris a la sostenibilitat com en el seu dia ho van ser la urbanització dels aiguamolls de l’Empordà, les Centrals Nuclears o la caça de balenes. Per això, en aquest article vull rebatre, amb el màxim respecte i amb arguments científics, les opinions expressades en relació amb l’eòlica marina per part de Xavier Pastor.

Per fer-ho, començo com ell: jo també «nego la major». Els ecologistes i científics no fem oposició frontal a la transició energètica, com afirma el Sr. Pastor, sinó a una determinada manera de voler abordar la transició energètica, que reprodueix el més dolent del model energètic implantat amb les energies fòssils. Ha de quedar molt clar: no estem en contra de la transició energètica sinó de com la volen fer grans companyies i alguns polítics que afirmen que «propostes com el parc eòlic marí a Roses són positives en la necessària transició energètica».

El més curiós és que els polítics manifesten l’enorme bondat del projecte, molt abans d’haver realitzat qualsevol avaluació rigorosa de l’impacte ambiental, a la que obliguen les lleis que ells mateixos han creat. És a dir, sense haver-ho estudiat, ja diuen que és bo. Suposo que ho fan perquè són experts oceanògrafs o bé tenen inspiració divina. Anteposen el resultat al procediment que marca la llei. M’estranya molt que al Sr. Pastor li semblin bé aquestes declaracions que per mi estan mancades de qualsevol raonament científic. I no poden dir que ho fan per comparativa d’escenaris: no hi ha cap altre projecte d’eòlica marina flotant en una costa de les característiques de l’Empordà a enlloc del món.

Admetre d’entrada «qualsevol projecte de renovables pugui tenir cert nivell d’impacte paisatgístic», forma part de l’argumentari recent dels partidaris de les eòliques marines a qualsevol preu, que diuen que el paisatge sempre s’ha transformat. És un argument molt pobre: ja que sempre ha passat des que la humanitat va deixar de ser únicament recol·lectora, seguim-ho canviant. Aquest raonament, aplicat a temes com l’esclavatge o el vot femení, hagués portat a que encara hi haurien esclaus i que les dones no podessin votar.

Però el més greu de l’article d’en Xavier Pastor, més enllà d’un cert menyspreu a l’opinió expressada per científics que ell mateix reconeix com a «prestigiosos», és quan afirma «que les renovables no són l’enemic, sinó les grans aliades per a la conservació de la biodiversitat». El sofisma rau a dir que en els pitjors escenaris del canvi climàtic, la biodiversitat estarà més amenaçada que per la construcció de parcs industrials de fabricació d’eòlica marina. Com si només existissin els extrems: o negre o blanc, o canvi climàtic o eòliques marines de qualsevol manera. I el debat no és aquest: el debat està en els grisos, està en si es poden desenvolupar les renovables, absolutament necessàries, sense la construcció de gegantins parcs experimentals situats a la zona de més alta biodiversitat ecosistèmica de tota la Mediterrània occidental. I cal aturar el canvi climàtic sense malmetre aquesta zona concreta.

Els que ens hi oposem (científics i també gent del territori) creiem que sí, que és possible fer compatible la lluita contra el canvi climàtic amb la conservació de la biodiversitat. I que per a decidir si una zona és apta per la instal·lació d’eòlica marina cal fer servir criteris que no només afavoreixin el negoci dels promotors (recurs eòlic, poca fondària, accés a línies d’evacuació, etc.) com malauradament es fa en els Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim.

També sembla que algú ha ordenat atacar als científics que s’han oposat al parc eòlic marí al Golf de Roses. I els artillers obedients s’hi esmercen. Si més no, un exemple: en aquest mateix diari, el Sr. Antoni Salamanca, el passat dia 14, titlla als científics d’hiperespecialitzats, d’endogàmics, de descontextualitzats i que només veuen el seu jardí. Crec que cal ser molt agosarat per intentar desacreditar als científics que no són del seu gust per part d’algú que només es reconeix com autodidacta en la matèria. És com si qui ha llegit alguna cosa de trasplantaments de fetge, gosés valorar la feina dels metges que els realitzen. Ens hem de preparar a veure’n de tots colors...

I molt errats no anem els que ens oposem a fer malament les coses. Convido al Sr. Xavier Pastor a llegir les conclusions del COP 26 celebrat a finals de l’any passat a Glasgow. Diuen que les solucions de la transició energètica «han d’estar fonamentades en la natura i que en cap cas són un retard en la descarbonització de la nostra economia. El problema amb la biodiversitat és tan crític com el climàtic i ambdós estan relacionats». No es pot sacrificar la biodiversitat per un determinat projecte adduint que més mal farà el canvi climàtic.