Llums i ombres de l’ocupació a escala mundial

L’Organització Internacional del Treball va publicar el 31 d’octubre la desena edició del seu Observatori sobre el món del treball, engegat el 18 de març de 2020 i la primera edició del qual va estar dedicada, com era fàcil suposar, a les repercussions de la Covid-19 i les respostes instrumentades pels Estats.

La lectura dels deu informes permet conèixer com ha anat evolucionant a escala mundial la crisi i quines han estat les seqüeles, així com també el procés de recuperació experimentat fonamentalment pels països desenvolupats, tot i que les ombres continuen existint, i molt més després de l’inici del conflicte bèl·lic provocat per la invasió russa d’Ucraïna, havent augmentat, o havent-se revifat, les preocupacions pel seu impacte sobre la lentitud en la creació d’ocupació i l’increment de la desocupació i les desigualtats, tant entre Estats com a l’interior de cada un d’ells, amb un impacte especial sobre els col·lectius més vulnerables.

No és, doncs, casualitat que la desena edició de l’Observatori porti per títol La recuperació del mercat de treball a escala mundial es veu dificultada per múltiples crisis. Especial preocupació es manifesta per una dada que la realitat econòmica ha posat sobre la taula a la major part de països i que amenaça seriosament la cohesió social si no s’adopten mesures per corregir-les, com és l’afectació negativa sobre els salaris d’una inflació elevada i persistent, que provoca moltes dificultats perquè les persones treballadores puguin no ja millorar, sinó simplement mantenir, el seu poder adquisitiu, cosa que comporta, segons s’apunta amb tota claredat, «una situació de més pobresa i desigualtat».

La primera part de l’Informe està dedicada a l’anàlisi de les dades globals a escala mundial, mentre que la segona està dedicada monogràficament als efectes al mercat de treball d’Ucraïna i les mesures de resposta instrumentades per la invasió russa, i tancant-se amb una «mirada cap al futur», amb propostes per afrontar «múltiples crisis». A la nota de premsa de presentació de l’Informe, en què se sintetitzen els principals resultats, es preveu que la situació del mercat de treball mundial «continuï empitjorant arran de la prolongació del conflicte a Ucraïna, entre altres crisis», alertant, com acabo d’indicar, sobre els riscos que la desocupació i la desigualtat «augmentin a conseqüència de les múltiples crisis econòmiques i polítiques actuals que posen en risc la recuperació del mercat de treball a tot el món».

La preocupació per les dades recollides a l’Informe es constata en les paraules del molt recentment nomenat director general de l’OIT, Gilbert F. Houngbo, que proposa utilitzar un ampli conjunt d’instruments polítics, entre els quals cal destacar «la intervenció en els preus dels béns públics, la reorientació de beneficis extraordinaris, l’enfortiment de la seguretat en matèria d’ingressos mitjançant protecció social, l’augment dels ajuts per garantir ingressos i l’orientació d’ajuts a les persones i empreses més vulnerables».

Si concretem les preocupacions del màxim fòrum mundial d’índole laboral, ens trobem amb una reducció de la quantitat d’hores de treball el tercer trimestre d’aquest any, anant cap enrere pel que fa al procés de recuperació iniciat a principis de 2022 respecte a les xifres anteriors a la pandèmia, que ha anat acompanyat, o més exactament caldria dir que mal acompanyat, d’un alentiment en la disminució de la bretxa de gènere.

L’Informe analitza les disparitats en matèria d’ocupació, tant entre països com en el si de cadascun d’ells, per raó de les qualificacions professionals, i es constata la millora de la proporció ocupació-població registrada en economies desenvolupades respecte a la situació anterior a la crisi sanitària, essent molt diferent la situació en països d’ingressos mitjans, on hi continua havent dèficits d’ocupació rellevants.

Si millora la situació dels treballadors altament qualificats, passa el contrari per a aquells de qualificació baixa o mitjana, posant de manifest l’Informe que «en particular als sectors dels serveis i les vendes..., continua sent pitjor que la registrada al mateix (tercer) trimestre del 2019». Existeix, en suma, o més correcte seria dir que persisteix i fins i tot augmenta, una polarització al mercat de treball, «propiciada pel fet que els sectors més pròspers ofereixen més ocupació d’alta qualificació, alhora que els sectors menys dinàmics utilitzen a treballadors de mitjana o baixa qualificació, cosa que dona lloc a un dèficit persistent».

Quines són les perspectives per al mercat de treball? El terme més utilitzat en l’Informe és el d’«incertes», pels diferents riscos existents, i és preocupant que el document d’una organització com l’OIT que no és de cap manera catastrofistes en les seves anàlisis, que sempre van acompanyats de dades i xifres que reflecteixen bé la realitat a escala mundial, alerta que ja s’està produint «una profunda desacceleració del mercat de treball», i que partint de les dades disponibles i les tendències actuals, «cal preveure una gran disminució del nivell d’ocupació a escala mundial per al quart trimestre del 2022», concretada en una disminució important de la quantitat d’ofertes d’ocupació i de l’augment del nivell d’atur.

Cal seguir molt atents a l’evolució mundial de l’ocupació.

Subscriu-te per seguir llegint