Quants habitants pot sostenir el Planeta Terra? Hem construït les cases en el seu sòl, ens alimentem dels seus fruits, respirem el seu aire tot intercanviant gasos amb el medi ambient: cremem oxigen quan inspirem, com a comburent, i expirem diòxid de carboni, un contaminant.
La relació de l’ésser humà amb el nostre gran habitacle, el nostre planeta, no ha estat mai fàcil. Els primers pobladors van haver de patir molt per menjar; la fam ha estat un constant problema històric. L’home vivia dels queviures de la terra i se les va enginyar per domesticar animals i fer conreus.
El Planeta Terra ens castiga amb erupcions volcàniques, huracans, aiguats, sequeres i el seu sistema nerviós, que recorre el subsòl, mostra tot el seu poder tel·lúric destructor provocant sismes arreu. Tanmateix, qui ha maltractat el planeta per mor a la supervivència de l’espècie som nosaltres, els humans.
L’ONU el dia 15 del mes en curs ha anunciat que en el planeta Terra hi vivim vuit mil milions de persones. Aquest és el número límit o quantes persones més hi cabran? Hi ha mitjans i espai confortable per tanta nova població? Arran de la cimera sobre el canvi climàtic celebrada a Egipte amb uns resultats esperats, semblants a l’anterior, la de Glasgow el 2021, i l’anterior a Xile (2019) i a l’anterior a París (2015), s’ha acusat els estats desenvolupats d’embrutir l’atmosfera amb gasos contaminants, fums tòxics de combustibles fòssils, de cremar petroli, carbó, gas natural. Els països rics s’han compromès a ajudar als pobres, el missatge de sempre.
Ningú s’ha atrevit a insinuar una hipòtesi políticament incorrecta encara que fos en forma de tímida pregunta, que es podria resumir així: Hi ha un límit poblacional o poden néixer més infants sense que això representi un perill per a la nostra espècie? Mai el món havia estat tan habitat.
Segons el Rellotge de la Població Mundial del 14-11 del 2022 en el món hi ha 8.034.103.847 persones, diàriament en moren un mica més de 4 milions. Els humans som els culpables del canvi climàtic, de la degradació ambiental, de la desforestació, de la pèrdua d’espècies animals.
Thomas Robert Malthus (1766-1834) el 1798 va publicar el seu famós llibre demogràfic amb gran càrrega econòmica Un assaig sobre el principi de població, on exposà el criteri que la població humana estava abocada a la pobresa i l’extinció. Les seves prediccions es basaven en la idea que la població creix en progressió geomètrica (això és a un ritme d’1, 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, etc.) mentre que els recursos alimentaris ho fan en progressió aritmètica (és a dir, a un ritme d’1, 2, 3, 4, etc.).
D’acord amb això, Malthus considerava que arribaria un moment en què la població no trobaria recursos suficients per a subsistir, ja que aquests, a més a més, són limitats, raó per la qual, quan s’haguessin esgotat, la vida humana desapareixeria.
Malthus va ser dels primers a contradir la concepció de l’home nou, nascut de la Il·lustració, dominat per la idea del progrés, la raó, la ciència i la tècnica, amant de la fraternitat, la igualtat i la llibertat. La seva percepció era pessimista, creia que passem de la sensatesa a la bogeria. Segons el pensador la població si no hi cap inconvenient (una guerra, una epidèmia, una catàstrofe, una desafortunada immigració, etc.) cada 25 anys tendeix a doblar-se; els Estats Units durant el segle XVIII va créixer geomètricament.
Charles Darwin i Alfred Russellvan van donar-li la raó, però van ser molts, entre ells Carles Marx, que s’hi van oposar defensant la teoria que el progrés i la ciència permetran el creixement exponencial de recursos alimentaris i la humanitat romandrà, no morirà de fam.
Alguna cita de Malthus és esfereïdora: «L’home que neix en un món ja ocupat no té cap dret a reclamar una part qualsevol d’alimentació i està de més al món. Al gran banquet de la natura no hi ha cobert per a ell. La naturalesa li exigeix que se’n vagi, i no trigarà a executar ella mateixa tal ordre».
El demògraf no va tenir en compte que la producció alimentària podia aconseguir-se amb mitjans no convencionals com els que s’empraven a final del segle XVIII. Llavors era impensable una agricultura industrial, les grans plantacions d’arbres fruiters, les granges de porcs, de vaques, de xais, de gallines i pollastres, les piscifactories, i que terrenys eixorcs humitejats i tractats amb nova terra adobada esdevindrien fèrtils.
Igualment, ha millorat la reproducció del bestiar com han aparegut nous aliments no sols de peixos com també d’animals i aus.
Malthus va preveure solucions: un control de la natalitat adaptat als recursos alimentaris, la parella es podrà casar si demostra la capacitat adquisitiva, si no esterilització obligatòria.
Els partits conservadors de tots els països són partidaris de la natalitat i en contra de l’avortament; l’Església catòlica no pot admetre les mesures anticonceptives. La Segona Guerra Mundial és la que va provocar més víctimes en la història de la Humanitat: 54 milions de morts.
La teoria que l’excés demogràfic ocasiona problemes de coexistència que s’han de resoldre amb guerra és antiga; alguns la remunten a la misteriosa extinció de l’imperi maia que per haver-se multiplicat i en no disposar de terres de conreu, ni pastures per a tanta gent, es mataren entre ells.
Ves a saber si la contaminació atmosfèrica es deu a la superpoblació i que el planeta Terra a mitjan segle XX va dir prou, no puc amb tanta gent, però ningú s’atreveix a manifestar-ho.
