Més Fidel Aguilar

Santa Eugènia de Ter, abans poble independent, va ser annexionat a Girona aviat farà 60 anys. El 1995 es va construir al barri una plaça entre els carrers Campcardós, Montcalm i Passeig d’Olot, i se li va donar el nom de Fidel Aguilar.

La plaça és un magnífic punt d’esplai, joc infantil, generosa superfície, un lloc molt merescut pels veïns: referint-se a Santa Eugènia diu l’historiador Jaume Fabre que «el creixement va fer-se farcint de pisos els carrers traçats sobre el plànol».

Fidel Aguilar (1894-1917) va ser un escultor gironí de molt alt reconeixement, però d’ell se n’havia fet després un oblit històric. L’escriptor Narcís-Jordi Aragó, en el temps de la «recuperació» de l’artista va dir: «Si Fidel Aguilar hagués estat francès, grans rètols a les cruïlles de les carreteres, anunciarien la proximitat de la ‘ciutat de Fidel Aguilar’. Portaria el seu nom un dels carrers principals i alguna estàtua seva coronaria un gran monument urbà; a la seva memòria es convocarien festivals, exposicions, beques, trobades d’estudiosos. Tot això hauria succeït si el nostre artista hagués nascut en alguna ciutat francesa. Malauradament, Fidel Aguilar va néixer a Girona».

Donar el nom d’una plaça a Fidel Aguilar, a Santa Eugènia, ja va ser testimoni d’una voluntat recuperadora. Però a la plaça no hi ha cap escultura del gran artista gironí. És un greuge que potser no succeiria si la plaça fos situada al centre de Girona. Qui sap. Altres places se les veu completades: la plaça de Josep Pla exhibeix una escultura dedicada a l’escriptor, obra de Pia Crozet; la plaça Independència és presidida per l’escultura representativa d’Álvarez de Castro; fins i tot l’amagada plaça de l’Àngel, al barri de Sant Pere de Galligants, compta amb un àngel en el seu recinte. La plaça Fidel Aguilar mereix (anava a dir escandalosament) una obra d’aquell escultor. Girona necessita més Fidel Aguilar. Potser ja no hauríem de parlar d’«una» obra solitària sinó del «parc escultòric» que presentés el panorama de la seva riquesa creativa.

Mala època –ara es pot al·legar– per a una iniciativa d’aquest tipus que, a la seva culminació, comporta una despesa econòmica important. Però és que abans del perfil concret d’allò que cal reivindicar, abans, hi ha un treball de prendre consciència, informació, un moure i remoure voluntats polítiques i culturals. La realització material –si es guarda per un altre dia– ha de trobar la terra, la plaça, el barri, ben adobats per a un projecte participatiu de primer ordre.

Seria bonic veure com el barri busca i troba uns padrins ben convençuts de la categoria artística de Fidel Aguilar. D’un temps ençà a la vida cultural de Girona i comarques s’observa un clima d’apadrinament d’escultures iniciat i treballat per Amics de la Unesco de Girona, tot un teixit artístic i cívic, tractat amb pedagogia; i aquí neixen estimes i apropaments, coneixement, cultura, doncs, «per fer més gentil la vida quotidiana», com deien els antics, llavores que planejaven sàviament les seves urbs i civis, allò que ara en diem ciutats. Educar el civisme no és regar un jardí, sinó fer que allà mateix hi neixi un manantial.

Un projecte com el de dotar la plaça Fidel Aguilar amb una presència escultòrica seva es pot deixar anar a cor obert a Santa Eugènia perquè el barri és associatiu, molt associatiu, reconegut així pels bons observadors de la sociologia. A l’historial cívic de Santa Eugènia hi ha una pàgina brillant referent a la recuperació i reconstrucció del Pont del Dimoni sobre el Güell, una acció exemplar que ha ocupat uns eugeniencs durant uns anys, però molts anys, de treball pacient que ha resultat ben fecund.

Subscriu-te per seguir llegint