L’Alt Empordà està en deute amb Espanya

Fa uns dies llegia unes declaracions d’una alt càrrec universitària de Girona, que em van deixar sorprès. Un dels titulars més cridaners era «Espanya està en deute amb l’Alt Empordà». Si aquest titular ja em recorda el conegut «Espanya ens roba», traslladat a nivell local, més em va sorprendre de la degana d’una Facultat universitària, que de forma tendenciosa i insultant, afirmés també que «els qui omplin el cap de Creus de molins de vent seran uns ximples». I més coses. Hi havia també altres consideracions, com «Si quan calculem el PIB els economistes hi comptéssim el valor real que té la qualitat ambiental, la comarca de l’Alt Empordà seria la més rica de Catalunya». No entro amb més, amb aquestes n’hi ha prou.

Anem a desgranar aquestes discutibles mitges veritats i fal·làcies que de fet conformen el substrat «ideològic» que alimenta el corrent d’opinió NIMBY (No al costat de casa meva) que en aquest cas s’expressa millor amb «L’Empordà no es toca» i que ens trasllada a una voluntat o un imaginari de República independent (del cap de Creus o de l’Empordà, clar), però amb una dependència energètica total del fòssil (99%) amb uns preus de la llum i gas desbocats.

En primer lloc, afirmar que Espanya està en deute amb l’Alt Empordà és demagògia, no sols per que «gràcies» a Espanya i al franquisme, la configuració política i econòmica de la comarca és la que és (pot ser cal recordar la divisió administrativa de facto que va fer el franquisme amb Catalunya: la indústria a Tarragona, l’agricultura a Lleida i el turisme a Girona). Configuració «desarrollista» que van heretar i acomodar-se molt bé a ella, especialment a Girona, les xarxes i grups de CDC (Convergència Democràtica de Catalunya) on a no pocs ajuntaments els alcaldes franquistes es van transformar en demòcrates de CDC. Gràcies a aquesta configuració i al valor «afegit» de fer frontera amb França (un altre aspecte ben explotat durant anys de contraban i estraperlo), moltes activitats van esdevenir fortunes. Fins a quin punt aquest pòsit encara és present, que aquesta seria una de les raons per les quals encara circula tan diner negre. No voldria desmerèixer l’emprenedoria i a que hagi crescut tan el negoci turístic, gastronòmic i immobiliari, però ho tenien tot a favor. Deixem ara el fet de tenir quatre parcs naturals i indrets i espais magnífics, després hi entraré.

Continuem amb la fal·làcia. De quin deute estem parlant, de que gràcies als passos de La Jonquera i Portbou han arribat i arriben francesos a cabassos, colonitzant l’Empordà i comprant tot el que troben al seu pas? Se’m dirà que això és el lliure mercat. Però no quedem en que som sobiranistes? O som o no som, i si ho som, com és que (com a últim exemple), s’ha instal·lat sense cap oposició el macro complex Logis Empordà amb Amazon de bandera (bandera ara en crisi)?. Aquí no hi ha «ximples amb les butxaques plenes de milions d’euros de beneficis regalats per les grans empreses de sempre»? (com també acusa aquesta persona als que estem per accelerar tot tipus d’energia renovable, atès l’enorme retard provocat i volgut que portem a Catalunya).

Deixem l’Espanya que també va fer travessar l’AP-7 per l’Empordà (com si no ho fes per tot Catalunya!), deixem l’Espanya de les MAT (Molt Alta Tensió) com si no estigués farcida Tarragona i Barcelona de torres, per no afegir les nuclears i les tèrmiques.

És evident que hi ha qui vol una illa idíl·lica, amb un paisatge impol·lut al costat de casa seva i que la resta de Catalunya sigui la deixalleria, el rebost i la fàbrica!!

Anem als ximples que volen molins de vent. Jo puc pensar que els NIMBY són egoistes, dogmàtics, sectaris, insolidaris, que estan equivocats, mal assessorats o influenciats per lobbys que en realitat no tenen cap interès conservacionista; però dir que són ximples, em semblaria populista. Per altra banda, dins els que estem pel foment d’energies renovables (de totes, de tot tipus i regulades) hi ha persones, científics, professionals, empreses, consultors i ecologistes que porten més de 30 o 40 anys defenent les mateixes posicions amb respecte l’energia fòssil, el canvi climàtic (ara emergència climàtica) i les energies renovables. No s’hi val la desqualificació gratuïta.

Per altra banda, al cap de Creus no s’hi poden posar molins, la regulació dels Parcs Naturals ho impedeix. Altra cosa es a alta mar. Per a què voler confondre a aquestes alçades?. Es més, els primers parcs eòlics de Catalunya i Espanya, precisament es van instal·lar aquí, aprofitant la tramuntana, a Roses (El Pení) i Garriguella, pioners en el seu temps, avui són un record escombrat de la memòria ambiental. És evident que els NIMBY prefereixen tenir gasolineres, emetre CO2 i escalfar cada dia més Catalunya.

Finalment, el càlcul sobre la qualitat ambiental i a que l’Alt Empordà seria la comarca més rica de Catalunya. Part de raó hi ha amb aquesta afirmació, però s’ha de dir tot, i és, com s’ha arribat a aquesta qualitat ambiental (relativa). Quin paper ha tingut la Generalitat durant més de 23 anys, primer amb Jordi Pujol i CDC, i després amb els successius Governs que han seguit la mateixa estela amb la importada política dels EUA del «Natural capitalism», convertint la conservació de la natura amb un seguit de museus (parcs) a l’aire lliure. Que respiri oxigen el 80% de població que viu a les ciutats (contaminades) els surt mes còmode que fer una política ambiental decidida per assolir ciutats sostenibles i saludables (i de retruc no enfrontar-se a les multinacionals del petroli, automòbil, químiques, etc. per tal de disminuir emissions).

Subscriu-te per seguir llegint