Mòbil nou i gratuït? Confiti-se’l!(Conte de Nadal)

Gabriel («Enviat de Déu») i Uriel («Llum de Déu») eren dos arcàngels força amics. El primer era molt inquiet i li agradava visitar la Terra. Per això, se li encomanà el paper de missatger. Anuncià a la verge Maria que seria la mare de Jesús (Lc 1,2) i, encara que els Evangelis no esmentin explícitament el seu nom, va ser qui es presentà en somnis a Josep a fi que prengués Maria com a esposa (Mt 1,20), qui li recomanà que fugís a Egipte (Mt 2,13) i que retornés a Israel (Mt 2,19) –encara que això ho havia fet somniar a l’Evangelista perquè era més llegenda que història– i qui es presentà als pastors anunciant-los el naixement de Jesús (Lc 2,9). Uriel era un intel·lectual racionalista i no li agradava gens passejar-se per la Terra (en tenia prou de connectar-hi amb els superordinadors quàntics celestials). Així i tot, no deixava de demanar-se per què el Pare Celestial havia volgut que el seu Fill s’encarnés en aquell planeta de tonalitats blavenques i boniques per fora, però, per dins, habitat per una gent tan violenta i agressiva que el van obligar a néixer en un coval i acabaren crucificant-lo!

Tanmateix, quan s’acostava la celebració per part dels terraqüis del Nadal, Gabriel feia el fatxenda pel Cel explicant a tort i a dret com havia intervingut en els fets amb l’anunciació a la Maria i als pastors i amb els avisos en somnis a Josep. A més, demanava permís per fer una volada damunt del nostre planeta. En tornar, sempre anava a explicar els seus descobriments al seu amic Uriel, el qual el solia fer tocar de peus a terra. Aquesta vegada, quan Uriel es pensava que li parlaria de la guerra d’Ucraïna, Gabriel es destapà dient-li que no entenia perquè, a la terra, hi havia la febrada d’aprofitar les festes nadalenques per comprar-se un nou mòbil. Era el regal estrella del Pare Noel i els Mags. «Sóc missatger, jo. Aquest Nadal n’hauria d’obtenir un, no creus? Consti que me n’han ofert de gratuïts.»

- De cap manera! –li va respondre Uriel–. No hi ha consum més irresponsable! Saps quant pesa i de que està compost?

- Uns cent grams, bateria a part. I està compost per un 40-60% de plàstics, un 20-40% de metalls i entorn d’un 20% d’altres materials. Conté entre 500 i 1.000 components diferents. Entre els majoritaris, són destacables les proporcions de coure (10-10%), ferro (2-10%) i alumini (fins a un 10%). Entre els compostos minoritaris cal tenir en compte la directiva europea de restricció de substàncies perilloses (la RoHS o Restriction of Hazards Substances Directive) del 2011.

- Sí, només es permet un 0,1% de plom, mercuri, crom hexavalent, polibromobifenils (PBB) i polibromodifenilèters (PBDE) i un 0,01% de cadmi. Però encara queden l’antimoni (com a retardant de flama), el tàntal (en la composició de condensadors), el beril·li, el níquel, el cadmi, l’arsènic, l’or, la plata i compostos com els PVCs, policlorurs de vinil, la majoria recursos cars i escassos, amb abusos laborals i mediambientals a l’hora de la seva extracció. Pensa en l’or, el petroli o el tàntal, amb uns exportadors principals com Austràlia i Canadà, tot i que s’obté al centre de l’Àfrica de minerals coneguts pel nom de coltan. Si mires l’ordinador veuràs com la seva explotació s’ha associat amb les guerres de Rwanda, Burundi, Uganda, la República Democràtica del Congo i la destrucció de parcs protegits com el Kahuzi Biega National Park.

- I ara em diràs que per extreure or s’utilitzen compostos tòxics com el mercuri i el cianur. Però, aleshores, per què aquesta febre dels humans per comprar-se smartphones, i de canviar-se el mòbil?

- No pensen ni raonen. L’extracció i processament dels materials escassos esmentats implica un moviment total de materials de rebuig, denominat «motxilla ecològica», d’uns 75 kg per telèfon mòbil. Afegeix-hi que entre el 40% i el 60% de l’energia consumida en el cicle de vida d’un telèfon mòbil (sense tenir en compte les despeses energètiques de l’estructura de comunicacions) es consumeix en la fabricació i transport de l’aparell. Suma-hi la destrucció de la capa d’ozó i el potencial de toxicitat humana en la fabricació i transport dels mòbils. Mira, mira les dades d’aquest ordinador –li indicà.

Gabriel obeí. S’adonà que hi ha 3.900 milions d’usuaris d’smartphones al món. El rànquing, en milions d’usuaris, era aquest: Xina, 953,5; Índia, 492,8; EUA, 273, 8; Indonèsia, 170,4; Brasil, 118,5; Rússia, 102,2; Japó, 83; Mèxic, 74,8. El 2021, en milions d’unitats, se n’havien venut,1.535,36. En el tercer trimestre del 2021, s’havien subministrat a Espanya tres milions d’smartphones, per un valor de 1.350 milions $, cosa que representà una disminució en vendes del 35% (a causa de la pandèmia i l’escassetat de components) i una disminució d’ingressos del 16%. I així i tot, gairebé un 22% de la població passava entre dos i quatre hores connectada a Internet mitjançant els telèfons intel·ligents i un 19,1% més de quatre hores. Com al 2020, la firma Samsung liderà el mercat espanyol amb una quota de mercat del 27,06%, seguida molt de prop per Xiaomi i Apple (ambdues amb caiguda de vendes, sobretot a Xina), amb una quota de més d’un 20%. Els ingressos mundials per venda de mòbils havia d’assolir, aquest 2022, els 540.600 milions de dòlars.

- Mentre la vida útil d’un mòbil, bateria exclosa, s’estima en uns deu anys –prosseguí l’arcàngel Uriel–, el temps mitjà d’utilització real oscil·la entre els 18 i 30 mesos. S’estima que 235 milions de mòbils són llençats a les deixalles només entre Europa i els EUA. Se’n reciclen menys del 10%, la qual cosa incideix en el problema dels residus...

En Gabriel seguia amb els ulls com unes taronges davant l’ordinador celestial: es generaven de 20 a 50 milions de tones de residus elèctrics i electrònics l’any. Eren preocupants tant el seu volum en constant creixement (el 2006 suposaven 14 kg per persona i any només a la UE) com la seva toxicitat, ja que els abocadors, que la UE, EUA o Japó posaven a llogarrets d’Orient o d’Àfrica, alliberaven metalls pesats en conques fluvials i en aigües subterrànies. Atès que el reciclatge resulta difícil i costós, tot i que es podrien reciclar fins a 17 metalls diferents de la telefonia mòbil, s’havia optat per transportar-los a països pobres per a la seva reutilització. Però, anàlisis en regions on es duen a terme pràctiques de reciclatge havien donat resultats en aigua i sòl dolents: concentracions 100 vegades més elevades que les recomanades per la Organització Mundial de la Salut.

- Encara voldries un mòbil aquest Nadal? –demanà amb cert sarcasme Uriel a Gabriel.

- Ni regalat! Mira: si algú me n’ofereix algun de gratuït li diré que se’l confiti! I vaig a fer una pancarta per passejar-la a la Terra. Dirà: «Canviar de mòbil = consum irresponsable!»

Subscriu-te per seguir llegint