Una burocràcia patriòtica?

Una notícia recent. Ripoll ha de renunciar, per ara, a reformar la façana de l’Ajuntament, el Departament de Cultura li exigeix un estudi arqueològic. És de suposar que volen veure si hi troben algun element perdut sobre els orígens del Bressol de Catalunya. Si, mentrestant, cau un tros de barana al cap d’una persona el diagnòstic serà: ha estat un accident degut a una dosi extrema de burocràcia sense un bocí de sentit comú. Aquest neguit pels orígens recorda una anècdota viscuda: amb motiu de la Festa de la Llana, compartien la taula d’autoritats Maria Aurèlia Capmany i el president de les Tradicions catalanes. En un moment donat varen passar unes pubilles amb el vestit tradicional. El president de les Tradicions va preguntar pel seu origen, la Capmany va contestar: van vestides com goyesques, si vostè observa pintures de Goya amb estampes madrilenyes, veurà que porten vestits semblants, era la moda. Davant aquest envit, va canviar la pregunta tot dient que es volia referir a com era el vestit de les dones catalanes que no rebien influències, la Capmany va acabar la conversa tot dient: les pageses catalanes de l’època no es vestien, es tapaven o s’abrigaven.

En principi l’actuació de Cultura per les obres a l’Ajuntament s’entén, ja que per llei ha de supervisar totes les actuacions que es fan, dins un radi, al voltant del Monestir de Ripoll, i l’Ajuntament es troba en aquesta zona. La prerrogativa és comprensible, pretén evitar actuacions que desentonin del conjunt monumental. Dit això, el que no s’entenen són els seus criteris. Dins aquest radi, fa uns mesos es va inaugurar l’entrada a un refugi de la Guerra Civil, la construcció és un monument al mal gust, just davant el Monestir. Per què Cultura, que se sàpiga, no va dir-hi res, i en canvi no permet arreglar la façana?

L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) és un organisme de la Generalitat amb competències sobre el cicle de l’aigua, la seva funció és necessària i no es pot discutir. No es pot discutir el què, però sí el com. Si es consulta la documentació sobre les zones inundables de Ripoll (també podria ser qualsevol altre poble de la conca del Ter), amb períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys, no s’entén com es va poder fer una prospectiva d’aiguats a 500 anys quan els registres històrics són, com a màxim, d’uns 200 anys. Les zones inundables a 500 anys, molt segur, les va determinar un programa informàtic que, segons els paràmetres emprats i la radicalitat del programador, pot donar unes dades o altres. Si les dades d’inundabilitat a 500 anys fossin només un exercici teòric podria passar, però tenen valor normatiu i poden afectar el patrimoni dels ciutadans

Recentment la Cambra de Comerç de Lleida s’ha queixat per les empreses que cada any deixen aquesta província per instal·lar-se a l’Aragó. La raó s’ha de buscar en la paperassa que exigeix la Generalitat, davant l’agilitat dels tràmits del govern de l’Aragó, per establir una activitat industrial. La ironia és que mentre el President de la Generalitat contínuament reclama reindustrialitzar Catalunya, la burocràcia catalana sembla que està treballant perquè aquesta es faci a l’Aragó.

Subscriu-te per seguir llegint