Tensió a les aules de Lloret

«Tensió màxima a les aules»”, així va descriure la situació a les escoles i instituts de Lloret el regidor d’Educació de l’Ajuntament el passat 5 d’octubre durant una entrevista a TV3.

No és el títol d’una pel·lícula d’acció protagonitzada per Schwarzenegger o Stallone, és una breu descripció de la gravíssima problemàtica que es viu curs rere curs dins les escoles i instituts de la vila.

Al 2007 Lloret va viure el naixement de la darrera escola, 16 anys han passat. Llavors érem uns 32.000 habitants i ara al 2023 que ja estem fregant els 40.000 continuem amb els mateixos equipament educatius d’infantil i primària concretament 6 (5 públics i 1 concertat). Mateixos equipaments i totalment massificats.

Lloret està preparat per absorbir 108 grups i aquest curs les escoles tenen 128 grups, el que vol dir 20 grups més dels previstos per la Generalitat un 18,51% més de grups classe.

Pel que fa la situació dels equipament de secundaria (instituts) tenim 5 instituts (4 públics i 1 concertat) també massificats.

Lloret està preparat per absorbir 52 grups d’ESO i aquest curs els instituts tenen 62 grups, el que vol dir 10 grups més dels previstos per la Generalitat un 19,23% més de grups classe.

Quina importància tenen per les Administracions responsables o irresponsables els nens i joves de Lloret i els docents que desenvolupen la seva tasca al nostre poble?

El que encara és pitjor és que el fet de tenir 20 classes no planificades a infantil i primària i 10 classes a secundaria no significa el compliment «fictici» de les ràtios, ja que a infantil i primària amb 20 «bonys» ja estem en ràtios per sobre de 27 alumnes/classe en moltes aules i a secundaria amb 10 «bonys» també sobrepassem els 30 alumnes/classe en molts casos.

«Tensió màxima a les aules» significa:

- 30 «bonys» als equipaments educatius de Lloret.

- incompliment sistemàtic de les ràtios màximes a les aules

- pèrdua d’espais comuns i aules (anglès, musica, biblioteca, informàtica...).

- aules de suport que fan classes als passadissos.

- irresponsabilitat i incompliment reiterat de les promeses de construcció dels equipaments educatius necessaris i administracions publiques que miren cap a un altre costat si no es que s’apropen períodes electorals.

- pèrdua de la qualitat educativa dels nostres fills i filles = futur encara més incert.