La bicoca d’agermanar-se

Barcelona ha repudiat Tel Aviv, li ha dit que no vol ser més la seva germana. Ignoro què té a veure Tel Aviv amb les barbaritats que faci el govern d’Israel, i més ignoro encara com s’hauran pres aquest desagermanament els veïns d’aquella ciutat. Si és que se n’han assabentat, clar. En el cas que Bluefields, que es veu que és un poblet de Nicaragua, es desagermanés de Girona, estic quasi segur que jo aniria a dormir igual de tranquil, no em veig plorant de pena. Perquè es facin vostès una idea de la importància dels agermanaments, això de Bluefields ho acabo de saber buscant-ho a Internet, que si no, seguiria en la feliç ignorància. Segons la xarxa, com a gironí també tinc germans de ciutat a Albi (França), Farsia (Sàhara), Ítaca (Grècia), Nova Girona (Cuba), Reggio Emília (Itàlia) i Wakefield (el Regne Unit). I jo, amb aquests cabells.

Per ajudar poblacions necessitades no cal agermanar-se, però l’agermanament té altres avantatges. Millor dit, en té un: viatjar sovint a les ciutats germanes amb l’excusa d’estrènyer llaços. La moda d’agermanar-se amb altres ciutats va sorgir fa anys, i com que els ajuntaments van veure que era una bona oportunitat per a què regidors, assessors i tècnics, viatgessin pel món a costa dels contribuents -i un cop allà potser seran complimentats amb tiberis de franc-, ràpidament va fer fortuna. Aquesta és l’única utilitat, i no és poca cosa, ja que se’n beneficia tot partit que arribi al govern de la ciutat. Tothom sap que els agermanaments són una camama, però tothom calla perquè, qui sap, potser un dia ens toca a nosaltres anar-hi, i millor a Cuba que a Itàlia, que allà estan més necessitats i a més hi ha mulates. I mulatos. Per a agermanar-nos amb ciutats properes, ens quedem a casa.

A Barcelona se li ha acabat viatjar a Tel Aviv per una rebequeria de l’alcaldessa, però qui necessita anar a Israel si els queden germanes com Boston, Dubai, Montevideo, Sant Petersburg, Rio de Janeiro, Monterrey, Istanbul o l’Havana, entre altres. Això sí que és una agència de viatges, i no la del Corte Inglés. A penes queda poble que no s’hagi apuntat a viatjar de gorra, i si és lluny, millor. Fins Sant Esteve Sesrovires està agermanat amb Centro Habana. Déu n’hi do com tira el Carib, qualsevol viatgi a Tel Aviv.

Subscriu-te per seguir llegint