Un excomunista, amb els hereus del franquisme

L’extrema dreta espanyola no para de moure’s per aconseguir situar-se a les esferes de poder que li permetin implementar el seu ideari polític. Els resultats obtinguts a les darreres consultes electorals els han concedit suficient visibilitat per fer-se sentir i ho aprofiten. Santiago Abascal i el seu equip saben que ara estan en una bona posició per influir en alguns governs autonòmics del PP i que una majoria absoluta de la dreta a Espanya haurà de comptar amb els seus vots, perquè el PP sol és improbable que l’aconsegueixi.

Justament per això es plantegen forçar la situació presentant una moció de censura al govern de Pedro Sánchez, tot i que saben que la tenen perduda abans de començar, i intenten implicar-hi als populars, encara que aquests ja els han dit que no hi comptin.

Que Vox continuï atiant el foc amb una nova moció de censura, la segona que presenten en aquesta legislatura, no és cap sorpresa, però sí que ho és que l’hagin encomanada a Ramón Tamames, un vell militant del Partit Comunista d’Espanya (PCE), que després de la seva militància comunista, es va apuntar al CDS d’Adolfo Suárez i que des de fa molts anys viu apartat de la primera línia política.

El dia que es presenti la moció de censura al Congrés es viurà una situació esperpèntica i molts ens haurem de fregar els ulls per creure que és cert allò que estarem veient. Perquè resulta increïble que un exmilitant del PCE de l’època en què el partit comunista tenia una ideologia d’esquerres de pedra picada i mantenia una distància sideral amb Fuerza Nueva de Blas Piñar i amb tot el que tingués relació amb el franquisme, ara es posi a liderar un moció de censura al govern del PSOE i que això ho faci amb el partit dels hereus del franquisme.

Des dels anys 70 fins ara s’han vist casos de transvestisme polític, però que algú que hagués estat en el partit de Santiago Carrillo, Dolores Ibárruri, Simón Sánchez Montero o Marcelino Camacho defensi una moció de censura en nom de l’extrema dreta resulta xocant. És cert que ara Tamames diu que es va fer del PCE perquè volia combatre el franquisme, però que en realitat ell no va ser mai comunista. Tot i això, és innegable que va ser militant del partit comunista en uns anys en què no era fàcil ser-ne.

Entre les motivacions que han propiciat que Ramón Tamames torni a l’arena política amb gairebé 90 anys hi ha la defensa de la unitat d’Espanya. No troba bé la reforma del codi penal que s’ha fet i això naturalment coincideix amb el que defensen des de Vox.

Caldrà veure què opinen els votants del partit de Santiago Abascal del fet que un excomunista, que va coincidir amb Santiago Carrillo, sigui el candidat de Vox per presentar una moció de censura a Pedro Sánchez. I també seria interessant saber què pensaria el jove Tamames que va militar al PCE del Tamames gairebé nonagenari que s’abraça amb els hereus del franquisme.

Les enquestes no són gaire favorables al partit d’Abascal. Fa poc han hagut d’encaixar la sortida del partit de la que era la seva candidata a Andalusia, Macarena Olona, i que darrerament ha fet públiques les seves desavinences amb la direcció. En una entrevista amb Jordi Évole, a Salvados, va dir que «a Vox la crítica és deslleialtat i et converteix en l’enemic a batre». Les divisions internes comencen a aflorar.

Però Vox, com a bon partit d’extrema dreta, continuarà movent la taula de la democràcia i fent populisme, perquè el seu objectiu es tirar enrere lleis progressistes que s’han aprovat les darreres dècades i, sobretot, blindar la unitat i la uniformitat d’Espanya, perquè això està en l’ADN de la ultradreta espanyola.

Subscriu-te per seguir llegint