No només hi ha salari i treball en una relació laboral

Reconec, ho dic clarament, que l’afirmació que segueix no és gens nova a l’àmbit del món laboral: les relacions de treball no giren només sobre la realització d’una activitat i la percepció d’una remuneració, sinó que hi ha molts altres factors que interessen, per diversos motius, a ambdues parts de la relació.

Negar que la seguretat i salut a la feina és un element essencial en la qualitat del mateix, o deixar de banda que una adequada formació del personal és necessària, o que qui coneix com es dissenyen les condicions de treball i quin paper pot jugar a la seva feina la concreció treballarà més satisfactòriament, em sembla que seria erroni.

Ara que tant es parla de les noves formes i actituds en el treball de les joves generacions, no estarà de més recordar que els factors enunciats, entre d’altres, interessen tant a aquestes com a les persones treballadores de més edat.

Per exemple, quina bona notícia la signatura d’un nou acord en el marc del diàleg social!, el dissetè en aquesta legislatura, i que a més a més tracta sobre la nova Estratègia de Seguretat i salut laboral 2023-2027.

A l’espera d’una lectura més atenta del text íntegre de la nova Estratègia, només cal assenyalar que es pretén actuar «sobre les activitats de més perillositat i sobre els riscos que produeixen més mal en la salut de les persones treballadores. Es promourà un nivell més alt de protecció dels col·lectius més vulnerables evitant qualsevol tipus de violència o discriminació, s’integrarà la perspectiva de gènere en la gestió de la prevenció i es recolzarà les petites empreses en l’aplicació de la normativa».

Bé, a més de tenir salut, física i psíquica, i condicions de treball adequades, no se sorprendrà ningú si dic que a la societat tecnològica on estem instal·lats, les persones que treballen volen saber qui prenen les decisions (éssers humans o màquines) que els afecten i com poden influir, preferentment per mitjà de la negociació col·lectiva a través de les organitzacions sindicals, en la seva conformació. Volen, volem saber, quina importància tenen els algorismes i que, a més, siguin transparents.

Sobre això, és digne d’atenció un estudi recent dirigit per Anne Möllen, per encàrrec de la Confederació Sindical Internacional titulat «Transparència algorítmica i rendició de comptes al món laboral. Un estudi cartogràfic sobre les activitats dels sindicats», en què s’emfatitza que aquests s’han de centrar en un enfocament més orientat a la pràctica sobre la transparència algorítmica i la rendició de comptes, i que els governs han de donar suport a aquests esforços.

I, permetin una referència «corporativa»: de l’impacte de la tecnologia en les relacions de treball i en les condicions del mateix, no s’escapa pràcticament gairebé cap activitat, i per descomptat la docència tampoc. Per això, ja no és de sorprendre que el Ple del Senat celebrat el 22 de febrer hagi aprovat, a proposta del grup parlamentari socialista, la creació, al si de la Comissió de Ciència, Innovació i Universitats, d’una «Ponència d’estudi sobre l’impacte de la Intel·ligència artificial i altres tecnologies disruptives a l’ensenyament universitari, la recerca i la innovació, l’objectiu de les quals és obtenir un diagnòstic de l’estat actual, així com l’estudi detallat de les seves aplicacions, oportunitats i riscos en els àmbits anteriorment descrits».

Ja m’agafen els treballs de la Comissió que ha d’aprovar l’Informe en la darrera fase de la meva vida docent, però en qualsevol cas els asseguro que seguiré amb molt d’interès els seus treballs, que espero que serveixin per adoptar després mesures els poders públics que evitin el cada vegada més gran estrès tecnològic que patim bona part del professorat, en especial els de més edat, els «sèniors», persones d’edat avançada, o simplement vells.

Sense oblidar, i torno a l’inici, que la formació del personal, en un sentit ampli que va des de la inicial fins a la que es concreta al llarg de tota la vida laboral, és interessant per a ambdues part de la relació laboral, i que el personal qualificat mereix especial atenció per a les empreses, que busquen el seu manteniment o «retenció», amb independència de l’edat, tot i que això de vegades, pel que fa a l’edat, no sigui malauradament del tot cert.

Subscriu-te per seguir llegint