Opinió

Noguer i la majoria absoluta

El proppassat dijous en Miquel Noguer es va posar el vestit de noces. Protagonitzava la presentació com a candidat a l’alcaldia de Banyoles en un dinar amb el sector econòmic, empresarial i comercial de la ciutat. L’àpat fou un èxit, atès que a darrera hora s’hagué d’ampliar l’aforament.

Els padrins del nuvi foren Artur Mas i Jaume Giró. Ningú no pot discutir que anava ben acompanyat. L’exconseller d’Economia –ara a l’atur– dona tombs per tot el país, amb l’objectiu que les bases del partit li donin suport per tal de ser el futur cap de cartell de la colla d’en Puigdemont a les eleccions a la presidència de la Generalitat. Al seu costat, un Mas que, com tots els avis, parlava de les batalletes del passat. Això sí, no es cansà de repetir que en Miquel Noguer era un valor segur davant les incerteses del present. Ho tenia clar: «No val a badar».

Però els convidats bàsicament feien costat a un polític que busca per cinquena vegada l’alcaldia. I per tal de no complicar-se la vida necessita la majoria absoluta. L’ombra d’un tripartit li podria amargar la festa. De totes maneres, de repetir els resultats de fa quatre anys, l’èxit el tindria assegurat.

De moment i que se sàpiga, només quatre llistes sortiran a l’arena política. I Noguer és conscient que necessita anar més enllà de les sigles que representa, atès que el vot de centre i de dreta a la ciutat resta orfe. Ni Vox, ni Ciutadans ni PP tenen massa possibilitats de confeccionar una candidatura. I tampoc ha sorgit cap llista d’independents. A l’àmbit no secessionista només apareix el PSC que podria tenir la clau de la governabilitat.

Noguer no és un home de grans projectes. Fins avui no n’ha materialitzat cap i s’ha centrat en el dia a dia. Però el proppassat dijous anuncià per a la propera legislatura la nova biblioteca i el museu dedicat a les obres del mecenes Gimferrer.

Els banyolins són gent que majoritàriament viuen bé i no volen problemes ni pagar massa impostos. Això Noguer ho sap i no els ha fet massa pessigolles en aquest sentit. I un gruix de gent ho agraeix, donant-li un suport incondicional.

En el dia a dia la seva gestió ha sofert dos fracassos importants com són el tema de la recollida de residus que encara avui no s’ha solucionat, sobretot els caps de setmana, i el fracassat projecte d’habitatges de protecció oficial a Can Puig, que davant les queixes dels veïns es veié obligat a retirar.

Davant un panorama de llums i ombres, l’oposició no ha fet massa soroll. El seu cap és avui també un polític professional i Jaume Butinyà haurà de millorar molt els resultats si pretén encapçalar una alternativa, atès que haurà de sumar els vots de la CUP si vol articular una majoria.

I aquesta possible coalició necessitarà del PSC. Si en Noguer no fa majoria absoluta, els socialistes podran inclinar la balança cap a un costat o cap a un altre. Repeteix com a candidat Quim Fernández, que aspira a un segon regidor. D’assolir-lo tindria tots els números per a ser present a la taula del convit.

En definitiva, Banyoles viu una precampanya sense massa soroll. Només està en joc la majoria absoluta. La victòria d’en Miquel Noguer és indiscutible, però l’examen serà al maig i es veurà obligat a fer malabars entre la seva marca independentista i un electorat conservador majoritàriament. L’ambient continua fred des d’un punt de vista polític i l’alcalde-candidat és conscient que té la majoria absoluta a l’abast. Com deia en Mas: «No val a badar».

Subscriu-te per seguir llegint