Cas Negreira? Segueix el rastre dels diners

És Baltimore, no Barcelona. Són drogues, no futbol. Però Lester Fremon, un dels personatges de la mitificada sèrie The Wire, va marcar un camí que seria molt útil per entendre l’embolicat assumpte del Barça, Enríquez Negreira i la corrupció en el món del futbol. «Si vols saber la veritat, segueix el rastre dels diners». És a dir, no et capfiquis en buscar qui ven droga. Sinó en trobar qui se’n beneficia d’aquesta venda. Que, transportat al món del futbol, seria «troba qui es va quedar amb els milions d’euros que el Barça va pagar a Enríquez Negreira».

Pensar que, durant bastant més d’una dècada, aquests diners van anar a parar a mans de butxaques d’àrbitres perquè afavorissin que el Barça guanyés partits i títols és un conte a la vora del foc. Ni el Barça ha guanyat tants títols, ni hi ha hagut una incidència constant i decisiva dels àrbitres a favor del club blaugrana. Ni els col·legiats es deixen comprar més que els futbolistes. Més aviat és al revés.

I, de la mateixa manera, pensar que durant tot aquest temps Enríquez Negreira va vendre fum a quatre presidents del Barça, i que aquests li van pagar set milions d’euros a canvi de res és una explicació gairebé humorística. Ni els quatre dirigents són tan «tontos», ni l’exàrbitre català té un patrimoni desorbitat. Aquí algú ha guanyat, o blanquejat, molts diners. I, ni de lluny, tots han anat a parar a les butxaques d’Enríquez Negreira i, encara menys, a les dels molts àrbitres que han xiulat a Primera Divisió al llarg de tots aquests anys.

A on han anat a parat aquests diners? Per què Enríquez Negreira treia 20.000 euros en efectiu cada mes? Eren per a ell? Per a altra gent del món del futbol? O, potser, d’alguna manera, tornaven al mateix lloc d’on havien sortit?

Si la frase de The Wire , «si vols saber la veritat, segueix el rastre dels diners», forma part de la cultura nord-americana, «Els arbres no ens deixen veure el bosc» és de la nostra. I, en aquest cas, segurament s’està mirant massa els arbres (la presumpta compra de favors arbitrals) sense veure l’immens bosc que poden formar set milions d’euros.

Subscriu-te per seguir llegint