Ai!, Geis

Ho va tenir clar la primera candidata de JxCat a l’alcaldia de Girona, Assumpció Puig, després que Marta Madrenas anunciés que deixa pas a un tercer i la patrocinés, o així ens ho varen vendre: l’enemic es trobava a casa; els adversaris, a fora. En política, la diferència entre «enemic» i «adversari» és enorme. El primer neix amb l’instint de matar a qui sigui dels seus; els segons, només intenten omplir el seu sac de vots en el marc d’una competició democràtica en la forma i en el fons, regida per la llei. Puig va ser traïda també pels actuals membres que en representació de JxCat es troben a l’Ajuntament. Varen intuir que l’arquitecta volia fer foc nou –no comptava amb ells– i aleshores anaren darrere seu fins a assolir l’objectiu desitjat: fer-la fora de la capçalera i cap a casa. El diari Ara ho va dir així: «Quan els belluguen la cadira, alguns salten amb el que faci falta». Boicotejada des de dins i amb males maneres, no saberen veure que Puig tenia la dignitat personal que els seus enemics mai no tingueren ni tindran. Va deixar-ho córrer i res no va dir sobre el sarau intern patit. L’anada i tornada de Puig a la política local recordà la situació que es va viure el gener del 2016 quan Puigdemont va deixar l’alcaldia una vegada elegit president de la Generalitat de Catalunya i va apostar per Albert Ballesta, que ni tan sols era regidor. Va ésser una solució fugaç: va durar en el càrrec un mes, però es va evidenciar que ni Madrenas ni qualsevol dels altres regidors disposaven de prou confiança per part d’en Puigdemont per alçar-se amb la vara d’alcalde o alcaldessa. El Marcus Junius Brutus de torn, entengui’s coalició de partit i grup municipal, es va alçar en armes i Ballesta va saltar. Sempre he cregut que podia haver estat un bon alcalde. Amb Madrenas d’alcaldessa ens vàrem quedar els gironins amb un greu enrenou intern a l’Ajuntament i la pèssima gestió portada a terme pel seu Govern. Han estat notícia permanent en els mitjans. L’última, aquest dimecres a la portada de Diari de Girona: «Antifrau investiga ajuts a Temporada Alta de Girona i el sistema d’entrades culturals». Doncs alguna cosa il·legal hi haurà. Pel que sembla, en matèria de contractació pública. Poca broma.

En conseqüència, hi havia interès ciutadà i mediàtic per saber qui acompanyaria Gemma Geis, descavalcada pels seus com a consellera d’Universitats i segon plat de JxCat per a conservar l’alcaldia de Girona. La nostra ciutat no s’avé amb les majories absolutes –només ha tingut lloc en dos comicis dels onze celebrats– i aquesta tradició pesa sobre les que aviat seran convocades. Aleshores, si guanyes, quedes destacat en nombre de regidors i de vots i la resta de l’aritmètica t’acompanya –massa condicionals–, només aleshores tens moltes possibilitats de guanyar l’alcaldia i constituir govern. Geis, antiga companya meva en el quadre de professors de Dret Administratiu de la Facultat de Dret de la UdG i excel·lent professora, no creu –suposo– en la necessitat d’optar per un canvi tranquil que posi fi al desgavell que JxCat i ERC, ambdós al govern de la ciutat, ens venen oferint, com sí ho creu un servidor. De fet, ho vulgui o no, rep la motxilla dels seus en una cursa de relleus. Si ho cregués, desistiria; i si sabés de l’herència que deixa Madrenas i companyia, també. Però Maria Àngels Planas, que torna a la candidatura, però ja no com a segona, sinó com a cinquena, és a dir, degradada, no li haurà explicat res sobre la pestífera herència que li deixa Madrenas. Planas, llegeix-me bé, Gemma, és una bomba de rellotgeria: sí, un artefacte explosiu acoblat a un mecanisme de rellotgeria que en determina el moment de l’explosió, com diu el diccionari. El mecanisme no es troba a les seves mans; el té, per ara, el Jutjat 2 de Girona i el comparteix el fiscal José Grinda González, adscrit a la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada. Assumptes: Girona, S.A., Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A. i les seves novacions, i ves a saber si complicat a més a més per resolució contractual –que ja ha merescut la interposició d’un contenciós administratiu amb prejudicialitat penal inclosa– que ha donat lloc al que JxCat qualifica de «municipalització de l’aigua». (Per cert, si el lector va a la web Cicle de l’Aigua del Ter, que és com es denomina l’empresa pública que ara gestiona l’aigua que ens arriba a casa, trobarà que la municipalització es va fer l’any 1950 i no pas fa dos dies, però amb un recorregut posterior que fa pudor de fems).

Potser, dic potser, si Geis sotmet a interrogatori a la regidora Planas, aquesta li respongui amb uns quants «suposo» o «no llegeixo tots els e-mails que en són enviats» o un «vàrem entrar allà» (a l’Ajuntament) com a explicació última del seu no saber res de res. No pateixis; els té assajats a lloc que no diré, almenys avui. Però jo de tu, benvolguda Gemma, la donaria de baixa de la candidatura –a Planas, s’entén– no fos que en el decurs de la campanya electoral t’ennueguessis i no pas per un pinyol d’oliva sinó per una castanya judicial. Si vols saber alguna cosa ves a la web de l’Ajuntament, et descarregues les auditories fetes a Agissa, i li demanes a Madrenas que et faci còpia de l’última. Sí, aquella que portà a plenari municipal, però que va retirar en el darrer segon. Per llogar-hi cadires!

Per altra banda, la llista electoral de la tombada (pels seus, repeteixo) consellera no és precisament una llista de ciutat. M’explico: l’acompanyen dos antics col·laboradors seus a l’esmentada conselleria del Govern de Catalunya (Xavier Aldeguer i Núria Riquelme), un company de la Facultat (Lluís Martí), el marit de la regidora sortint Glòria Planas (Albert Carreras) i la filla de qui fou cap de les secretàries de Geis al Departament d’Universitat (Anna Sellabona). L’amiguisme s’ha imposat i el repartiment familiar de diners públics el donen per fet. La resta és un etcètera que no conec, disculpin, però no em sembla una llista guanyadora.

Mal símptoma per qui va dir a l’Ara, previ acord per seguir a l’anonimat, que «si perdem l’alcaldia de Girona, perdrem un símbol». Ai, Geis!

Subscriu-te per seguir llegint