Foixà i els menors migrants

La comtal vila de Foixà és al Baix Empordà, estesa a la dreta del Ter, que Josep Pla qualificà de delícia recòndita, pura meravella. Es divideix en dos nuclis principals: la Vila, a l’entorn de l’antic castell de Foixà del segle XIII al cim d’un turó, i l’Església, vora l’església parroquial, de població menys compacta. La resta són masies disseminades. Malgrat el títol de vila, el volum d’aquesta població s’assembla més a un poble que no pas a la imatge que tenim d’una vila. De fet, quan es va de la Bisbal cap a Girona, o a l’inrevés, ni tan sols es veu. És un poble tan afavorit que desapareix de la mirada. De fet si no fos per la llegenda sobre la mort del rei Joan I d’Aragó caçant en els seus boscos, Georgina Regàs i el seu llibre La cuina de festa major i altres plats de la Lola de Foixà, publicat l’any 1986 amb dibuixos d’Opisso, o per personatges com ara Eduard Punset, ministre del president Adolfo Suárez, i l’eminent doctor Santiago Dexeus, recentment desaparegut, que allí hi tingueren casa d’esbarjo i de voluntària reclusió, de Foixà poc en sabríem. És una de les viles closes de l’Empordà tan tremendament discreta que en comptades vegades és motiu de sortida en els mitjans de comunicació.

Això últim no és el cas de les darreres setmanes. No ha estat «per culpa» de la seva gent, ni tampoc per una malifeta o equivocació del seu Ajuntament, sinó perquè algun il·luminat del govern de la Generalitat, en mans d’ERC, excepció feta dels tres consellers que integraren la transhumància provocada per en Carles Puigdemont amb la seva encara inexplicada fugida de Junts de l’executiu català, vol implantar-hi un centre d’acollida de menors migrants no acompanyats que ha revoltat als pacífics vilatans amb el seu alcalde al front, en Josep Oliveras Galí. La qüestió està plantejada entre un noi nascut a Barcelona, però amb residència a Vilanova i la Geltrú, de nom excel·lentíssim i honorable Carles Campuzano i Canadès, conseller de Drets Socials, i els encara no tres-cents habitants que Foixà té censats. Així li ho sembla, almenys, a qui ha sabut moure el seu exèrcit d’ONGs per «exigir» -maleïda paraula- que l’Ajuntament de Foixà rectifiqui la seva oposició a un disbarat que es dona per fet, com és el supòsit de convertir una casa de colònies -El Mercadal- en una veritable presó per a menors indocumentats que el Govern d’Espanya ha enviat a Catalunya amb el sorollós silenci del president Pere Aragonés i tota ERC, saltant-se, òbviament, les lleis i la reglamentació relativa a la immigració, com es deia abans de què el tàndem PSOE-Podem (ara, Sumar) ens canviessin el vocabulari per fer-se el progre en això ja que no ho poden fer en altres qüestions de major interès ciutadà. Afirma la Coordinadora d’ONG de les comarques gironines i de l’Alt Maresme que «la decisió de suspendre l’atorgament de llicències relacionades amb els usos i activitats desenvolupades a edificis del municipi d’allotjament a grups d’infants i joves», presa per l’Ajuntament de Foixà, «atempta contra els drets humans i els drets dels infants». No ve d’un pam. En Martin Luther King va deixar dit que «res al món és més perillós que la ignorància sincera i l’estupidesa conscienciosa». Li és d’aplicació a la majoria d’organitzacions no governamentals, les quals tenen tres potes per a mantenir-se dempeus: les subvencions públiques, el cretinisme i la idiotesa. Com pot una suspensió de llicències d’ús -que d’això es tracta- reconvertir-se en un «caure en discursos xenòfobs contra els menors», com ha dit en el seu comunicat, l’esmentada coordinadora? Jurídicament és un disbarat, socialment una mentida i políticament una exageració sense cap fonament racional. Passa que, amb això dels indults i de l’amnistia, tothom es creu impune des de la gosadia estant. Doncs no. Les imputacions fetes a l’Ajuntament de Foixà tenen el seu espai en el Codi Penal. Són injúries i calumnies.

Segons algunes reaccions publicades que contràries són a reconvertir una casa de colònies en un centre de menors immigrants, el Departament de Drets Socials ha escollit la pacífica Foixà com a alternativa a un altre municipi, barcelonès per suposat, que li plantà cara i rebutjà ésser dipositari últim d’una acció contrària a Dret. Espanya, i Catalunya dins d’ella, té subscrits els dos tractats pel que es regeix la Unió Europea: hi ha lliure circulació de ciutadans entre els estats membres. El Conveni de Schengen defineix les condicions i les garanties per establir un espai sense controls a les fronteres interiors i trasllada aquests controls a les fronteres exteriors (amb tercers països). Malgrat això, que no és poc, el Departament de Drets Socials, més bolcat cap als (presumptes) drets dels immigrats que nos pas als (reals) drets de la gent d’aquí, com també fan la majoria d’entitats locals, i així van omplint el got de Vox, no pot parlar gens ni mica d’integració social dels menors acollits. El Bisbat, titular de la casa de colònies, tampoc. Ho dic perquè sembla que ningú no sàpiga que a Foixà la població es troba molt disgregada (té el nucli primitiu i quatre veïnats), no hi ha transport públic, no hi ha botigues, no existeix un servei mèdic permanent (han passat setmanes sense metge), no té ni camp de futbol ni pista de bàsquet, ni un bar, ni un restaurant, ni cap servei digne de ser anomenat públic. Potser per això en Pla va usar els mots que es troben a dalt per descriure la vila que ni poble és, dit des de la vessant urbanística, al no existir el que s’anomena trama urbana.

El coneix el conseller Campuzano? Hi ha estat? L’ha trepitjat? Són preguntes que em faig i li faig quan llegeixo que fonts del seu Departament diuen que a l’incert centre d’acollida dels menors sense família hi seran «el temps necessari per a la cura, inclusió i preparació per a la vida adulta». S’ha de tenir la galta d’un porc senglar per deixar anar aquest discurs impropi de tot governant i propi del populisme de l’extrema esquerra imitadora cursi dels Maduro i companyia. Una cura sense metges i infermeres? Una inclusió sense espais socials i sense connexió entre els nuclis del mateix municipi? Una preparació per a la vida adulta aïllats de la mateixa? Aquests d’ERC, inclosos els transhumants, no es mereixen ser votats, però sí botats del Govern de Catalunya. Ves a saber si la revolta comença a Foixà.

Subscriu-te per seguir llegint