Què maquina Salellas amb l’empresa d’aigua?

Que la ciutat de Girona recula és una evidència. Ho fa en neteja, ho fa en urbanisme, ho fa en serveis de tota mena, ho fa davant els tribunals de justícia i tot en el marc d’un etcètera inacabable que enterra de facto l’intent de l’alcalde Carles Puigdemont (l’any 2014) de convertir la popular sardana Girona m’enamora en l’himne de la ciutat. Ho volia fer el llavors equip de govern de la capital gironina (CiU) aprofitant que aquell any es complien els 25 anys de l’estrena d’aquesta composició, amb música i lletra de Ricard Viladesau, i ho volia fer de manera consensuada, comptant amb el vot positiu de tota la oposició. La proposta se’n va anar en orris donat que el llavors alcalde de Girona va convertir-se en president de la Generalitat previ complot d’aquest amb la CUP de contingut similar al que va patir Cèsar. Ni el seu successor, ni la successora del successor varen fer seva la idea del noi d’Amer que de Porcioles volia fer a la capital de la seva província: una reforma tranquil·la de l’obra de Joaquim Nadal amb un consubstancial manteniment de la mateixa. Amb en Lluc Salellas (CUP) al capdavant de l’Ajuntament i Gemma Geis (JxCat) i Joaquim Ayats (ERC) d’acòlits, tot és possible excepció feta del bon seny que acompanyà a l’avui conseller del govern de la Generalitat de Catalunya com a primer edil de la seva ciutat.

El seny, també anomenat xarot i trellat, és la ponderació mental. Sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença i actuació. Exactament allò que li manca a la CUP com a força política i de rebot a tots aquells i aquelles que la voten al situar-se de manera persistent en la rauxa. «L’històric debat del seny i la rauxa es pot entendre com a manifestació de principis contradictoris en la mateixa persona. En el marc tradicional català, el debat es definia en la lluita entre la virtut i el pecat. Característica de la cultura cristiana heretada dels avantpassats, la figura de Sant Jordi lluitant contra el drac era un símbol gràfic d’aquesta lluita», diu Viquipèdia. La majoria dels cupaires, són els rebels de casa bona, «un dels nostres» com li va dir determinada i ben concreta ex-alcaldessa de Girona a la cap de llista de PSC, Sívia Paneque, en ser interpel·lada pel seu suport públic, explícit, a Salellas III. Els «nostres» sempre han manat a Girona. Puigdemont era un ésser estrany, un foraster, a les vísceres provincianes que dominen el galliner gironí, però gaudia del suport filosòfic, si res més no, de la CUP i d’en Casals, amic a la seva vegada d’en Jami Matamala. Paneque no pertany a la colla grisa, negra i amagada que talla el bacallà a la tres vegades immortal Girona. El PSC haurà de fer un pensament.

Emperò, tornem al títol d’aquest article d’opinió: què maquina Salellas (l’alcalde) amb l’empresa d’aigua? Anem enrere. En un principi, en temps del general Franco, l’aigua que del Ter arriba a Girona era de cost zero i la concessió es va fer per 75 anys als ajuntament de Girona, Salt i Sarrià. Al fusionar-se aquests dos últims amb el de Girona, l’empresa concessionària, si es pot dir així, era el seu Ajuntament. Tanmateix, aviat uns coneguts del règim polític d’aleshores es varen fer amb la concessió de la concessió, és a dir, amb la gestió de la concessió, quelcom que en el vocabulari de l’esquerra es diu «privatització» d’un bé públic que endemés és escàs, com avui es comprova. L’alcalde Nadal va aconseguir la participació dels ara tres ajuntaments esmentats en l’empresa privada convertint-la en mixta fins que l’alcaldessa Marta Madrenas, poc abans d’acabar el seu renovat mandat, amb l’ajut d’en Salellas III i la participació dels ajuntaments de Sant i Sarrià de Ter, va constituir l’empresa pública CATSA al crit de «municipalització», gens adient per a una persona de dreta, i així es va vendre, comprant-ho els periodistes que beuen de la font existent a la plaça de Vi i que no la rebobinen al trobar-se amb una informació «de part», històricament falsejada, que la serveixen sense prèvia neteja. Aquest «traspàs obligat» de l’empresa mixta comporta que Girona, S.A., el soci privat, hagi denunciat el fet als tribunal de justícia. En conseqüència, CATSA serà CATSA fins que existeixi una sentència ferma que confirmi la legalitat del «traspàs»; en cas contrari, la indemnització a pagar a la part denunciant serà econòmicament milionària. Ningú reclamarà responsabilitats de cap mena –com ara econòmica i/o penal– a tots aquells que ho feren possible. I, com sempre, ho pagaran els contribuents de Girona, Salt i Sarrià de Ter. Clar com l’aigua.

Arribat Salellas a l’alcaldia de Girona, CATSA comença a esclatar. Salta la gerent, fa el mateix el director tècnic i nombrosos treballadors reclamen diners que no els han estat abonats. Las sentències favorables a aquests (amb les corresponents indemnitzacions) s’apilonen, però el consell d’administració fa cas omís, i no endega una plausible entesa amb la resta dels denunciants, la qual cosa pot comportar una depesa de les hisendes locals superiors al milió d’euros. A l’ombra es troba el procés penal endegat per fiscalia de l’Audiència Nacional al voltant de la compra del fons Santos Torroella i el càrrec del seu import en els rebuts de l’aigua de Girona. Però la cosa no acaba aquí. CATSA convoca la plaça de gerent amb unes bases, després modifica aquestes i en surt guanyador l’Albert Testart, que és historiador i a més membre d’ERC. Què hi fot un historiador en un lloc com aquest, més propi d’un enginyer industrial, posem per cas? Que hagi estat gerent-director de l’empresa pública Fisersa quan l’alcaldia de Figueres es trobava en mans d’una militant republicana no fa altre cosa que irritar el nas de l’amiguisme. Hi havia apostes a favor d’Eloi Badia, afirmant-se fins i tot que era patrocinat per l’alcalde Salellas. Badia ha estat exclòs i és un de dos subscriptors d’al·legacions contra el nomenament de Testart. Badia, diputat a les Corts General, encapçala ara la candidatura de En Comú-Sumem. Això de CATSA va néixer coix, però pot acabar com el rosari de l’aurora. Temps al temps.

Subscriu-te per seguir llegint