Temps de treball i salut

L’aprovació de la Directiva 2003/88 del Parlament Europeu té com a objectiu mesures per establir les condicions adients per minorar l’impacte en la salut de les persones treballadores en el desenvolupament de la seva activitat laboral.

Aquestes disposicions estan elaborades a partir de fets constatats. L’organització i distribució del temps de treball repercuteixen i afecten el deteriorament tant físic com mental de les persones assalariades.

Ritmes de treball excessius, disponibilitat..., i l’aparició de nous models productius com el teletreball, en molts casos tenen un impacte negatiu en la salut i impedeixen la desconnexió de les responsabilitats inherents als contractes de treball.

El binomi temps de treball/salari s’ha empitjorat, la incorporació de nous processos productius permetran a les empreses fulminar els límits entre temps de treball i espai de treball, cal tenir present que, en relació amb el temps de treball, no es tracta només d’oci, cal tenir una mirada més àmplia, i reflexionar que una millor distribució del temps de treball facilita i possibilita la participació en altres àmbits, com polítics, socials, culturals, de cures, en definitiva, de poder recuperar la salut.

És un fet constatat que les jornades massa extenses tenen un impacte negatiu en la salut, i debiliten el sistema immunitari. La precarietat en les condicions de treball i la manca de cultura preventiva  expliquen els alts índex de sinistralitat laboral.

Aquesta situació penalitza a les dones, que són les que compaginen majoritàriament l’activitat laboral amb les polítiques de cures i l’harmonització de l’entorn familiar. Les polítiques de conciliació laborals i familiars actuals s’han mostrat insuficients, a més, comporten en molts casos haver de dirimir per la via judicial el reconeixement d’aquest dret.

La distribució de les jornades de treball, horaris, descansos, temps de conciliació, etc. són components que suposen un increment dels accidents mortals no traumàtics ocorreguts en els centres de treball (infarts, ictus i d’altres patologies) Els riscos psicosocials han de ser també un element que des de les empreses haurien d’abordar, realitzant les avaluacions d’aquest. Els accidents mortals no traumàtics ocorreguts en els centres de treball a Catalunya, suposen el 52% d’aquest tipus d’accidents fins al mes de novembre del 2022 segons dades de l’Observatori de Treball i del Model Productiu del Departament d’Empresa i Treball.

L’increment de la intensitat i els ritmes de treball són les causes per les quals les persones treballadores no gaudeixin del temps lliure, donat que no els possibilita la desconnexió emocional i mental, ni de poder compartir socialment. Tenir un lloc de treball no ha de ser sinònim de reducció de drets ni d’un desgast físic i emocional que posi en risc la salut de les persones treballadores.

El debat haurà de ser treballar menys per viure millor, i desenvolupar la cultura en els centres de treball perquè la salut és un dret inherent, i que aquesta comença per unes condicions de treball que comportin un equilibri entre temps de treball i oci.

Subscriu-te per seguir llegint