Això també és violència contra la dona

El divendres 24 de març, vam anar a berenar-sopar amb la meva filla de 13 anys i una parella d’amics. A les 22,30 i després de passejar una mica tranquil·lament per Girona, ens vam dirigir a Bonastruc de Porta, on teníem el cotxe aparcat per tal de tornar a casa. Mentre obria la porta, la meva filla era a l’altra banda del cotxe, vaig sentir una frenada en sec i uns crits d’homes que provenien d’un cotxe que passava.

Vaig pensar «Vaja, com van aquests ximples...» i a l’entrar al cotxe, la meva filla em diu «Però tu has vist?» Estava esglaiada i li queia una llàgrima, els ulls plorosos...

Resulta que els crits eren de 7 o 8 pocasoltes d’entre 40 i 50 anys que anaven en una furgo grossa i que al veure a la meva filla, una nena mestissa de 1,77, amb aparença d’uns 16 anys i la veritat, molt maca... van començar a escridassar-la com bojos, desitjosos d’ella com rates depredadores que estan envalentonades pel número que són, i segurament sota els efectes de l’alcohol o altres drogues. No van dubtar gens, no es van tallar d’espantar-la i frenar en sec la furgo. Segurament després em van veure a mi també i potser es van fer enrera de fer alguna cosa més. Quina pobra i fastigosa ment la seva.

La qüestió és que la pobra nena es va espantar molt i em va dir:

«Sort que hi eres tu, mama... si hagués estat sola, no sé que hagués passat, m’hagués cagat de por...»

No hi ha dret que no es pugui sortir al carrer a gaudir d’un passeig, amb el respecte que cal que ens tinguem tots com a ciutadans i persones humanes. Això també és Violència Contra les Dones. I caldria denunciar-ho, però com que no tenim els noms ni la matrícula, només ens queda parlar, fer-ho públic a través d’aquest article... No, no ens quedarem callades. La veritat, no hi ha dret!!

Una mare indignada i una filla dolguda (Maria i Fàtima).