Borràs i Ponsatí, termòmetres de la realitat

Una setmana complicada la de l'independentisme. O, almenys, per la part més processista de l'independentisme. Va començar amb la tornada de Clara Ponsatí a Catalunya amb una representació teatral digna dels millors moments de l'intent de secessió. L'eurodiputada es va cuidar prou d'avisar alguns mitjans de comunicació perquè el jutge Pablo Llarena sabés que seria aquí i pogués activar l'ordre de detenció. Aquesta setmana, precisament, un antic company de feina ens va venir a visitar a la redacció i, parlant, parlant, vam acabar recordant Joan Puig, qui fou regidor a Blanes i diputat al Congrés per Esquerra Republicana. I ens va venir al cap -era inevitable- aquella imatge del blanenc a la piscina de Pedro J. Ramírez amb el carnet de parlamentari a la boca per esgrimir-lo a la policia en cas que aquesta es presentés al xalet del periodista. Sense la piscina i el banyador, la foto de Clara Ponsatí, amb l'acreditació de diputada europea a les mans, ensenyant-la al mosso de paisà que havia de detenir-la, no difereix gaire de la de Puig.

En el fons, les dues històries perseguien el mateix objectiu. Una portada de diari, un directe de ràdio i un vídeo de televisió. Clara Ponsatí va aconseguir cridar l'atenció, és clar. Es notava què volia i no era cap desafiament al jutge o a l'Estat espanyol, encara que ho proclamés als quatre vents. L'important de tota aquesta performance no és el que ella perseguia, sinó el que altres pretenien de la representació. Carles Puigdemont observava l'escenificació des de Waterloo, apuntant amb deteniment si el jutge ordenava la detenció i què succeïa a posteriori. Mentrestant, l'advocat dels dos, Gonzalo Boye, acompanyava l'eurodiputada pels carrers de Barcelona. Ponsatí es convertia així en un termòmetre d'allò que pot arribar a passar si algun dia l'expresident amb la mateixa immunitat que la seva companya, però no amb els mateixos delictes imputats, decideix tornar a Catalunya.

La força del processisme

L'altra realitat que volien copsar l'expresident i l'advocat, és el pols social. La força que encara pot tenir el processisme, el seguiment d'incondicionals a la causa. El resultat va ser, per a ells, decebedor. Dos centenars de persones, segons ACN, van anar a la Ciutat de la Justícia a donar suport a la detinguda. Si Puigdemont decideix tornar algun dia i Boye el deixa, ara ja pot intuir el que li espera. L'eurodiputada va sortir en llibertat, sí, citada a declarar, també; però sobre ella només pesa el presumpte delicte de desobediència.

El segon termòmetre de la setmana va ser la sentència a Laura Borràs que, tot i que s'esperava que fos en els termes que va ser, la sorpresa es va produir en forma de petició de mig indult per part del Tribunal i era d'esperar que ella l'utilitzés com a arma victimista. Però, en realitat els magistrats posen en relleu tres dades: 1) evidencien la corrupció, 2) desmitifiquen la «persecució» judicial i el bla, bla, bla i 3) llencen la pilota a la teulada del govern de Pedro Sánchez, que és qui haurà de decidir si la presidenta suspesa del Parlament entrarà a presó. I paral·lelament, s'escenifica, de nou, la divisió de l'independentisme (una mica més) i a Junts per Catalunya (molt més). ERC i CUP s'han desvinculat, ara sense complexos, de l'argument de la persecució a Borràs per ser secessionista i a JxCat, els sectors pragmàtic i unilateral continuen enrocats en les seves posicions, fet que no els permet avançar amb un projecte comú. Les eleccions municipals potser aclariran una mica més les coses. O no. Potser encara les embarrancaran més.

Cansats de seguir directrius

En definitiva, Borràs i Ponsatí han estat termòmetres de la realitat. De com han canviat les coses a Catalunya. De com aquell «farol» que un dia l'eurodiputada i exconsellera va treure de la màniga, s'ha girat en una societat que majoritàriament està cansada de seguir directrius, de donar suport a una causa que ja no veu tan clara com fa uns anys. Uns termòmetres que els diuen als partits independentistes que han de fer les coses d'una altra manera de com les van fer el 2017.

Subscriu-te per seguir llegint