Pensar és una altra cosa

Tota aquesta setmana les xarxes socials han estat sacsejades un 8 de l’escala de Ritcher pel que fa a la nova intel·ligència artificial (IA). L’argument principal és que amb els nous programes ja no caldran advocats, ni metges, ni tants altres professionals. Aquests poden analitzar les més complicades de les lleis o deduir els símptomes més rebuscats en només segons.

No està mancat de veritat. Un programa ha estat capaç de detectar un càncer molt abans del que ho podria haver fet el més expert oncòleg. Però com que els programes no deixen de ser un producte humà, també han produït les deixalles més diverses: el Papa amb una jaqueta blanca estil raper, Yolanda Díaz i Pablo Iglesias abraçats. Per esmentar alguns casos.

Em va tocar la fibra quan es van ficar amb els periodistes. Tampoc no serem necessaris, segons els gurus tecnològics. Ja hi ha programes que escriuen articles periodístics, fins i tot opinió, com ara aquesta columna.

Incrèdul que és un, vaig discutir sobre el tema amb un amic defensor dels T-800 i de tot Terminator nou que aparegui a l’horitzó. El meu amic tenia un programa al mòbil anomenat Chatgpt, especialitzat en llenguatge. Em va preguntar què volia escriure. Li vaig dir que sobre Puigdemont, ja que és català i tinc un caganer seu a casa. L’article va sortir en 10 segons, però no va deixar de ser el que diu qualsevol Wikipedia, sempre en un to neutre i diplomàtic.

Llegeixo el nou dietari del periodista i escriptor Valentí Puig, Casa dividida (Destino). No només no té una paraula de sobres, sinó que sap combinar les hòsties amb descripcions encertades i belles. Puig diu que ens hem tornat experts, en tot, i vivim una nova mena de nova Il·lustració. Ho demostra la televisió, on hi ha un expert per a cada tema, i proliferen.

Aparentment, el coneixement és a l’abast de la mà. Fins i tot sembla que anem sobrats d’intel·ligència. Si no és per la IA, és pels experts. Qualsevol pot mirar per les xarxes els símptomes que pateix i discutir amb el metge, per posar-ne un exemple. Ara, encertar és una altra cosa. Qualsevol màquina pot escriure un article sobre Puigdemont. Pensar és una altra cosa.

Ens trobem a l’era de la nova Il·lustració i la Intel·ligència artificial i, tanmateix, som més ignorants que mai. Ho demostra una guerra com la d’Ucraïna-Rússia, els votants de Donald Trump i els usuaris del llenguatge inclusiu. El millor és que ara no ens n’hem de fer càrrec.

Subscriu-te per seguir llegint