Josep Torras Rahola. Paraules de comiat

En Josep i jo ens vàrem conèixer a Pirelli, quan jo tenia divuit anys i ell rondava els quaranta.

Ell: tot un artista, creatiu, pintor, poeta... fill de Cadaqués, gironí de soca-rel, un xic garrepa, sorrut, de poques paraules, tocat per la tramuntana i d’una gran cultura, l’home més culte que jo he conegut.

Jo esbojarrada, tota rialla, extravertida, joveneta inexperta, amb el lliri a la mà...

No vaig connectar amb aquell senyor. Però en fer-me més gran i saber què és la vida, vàrem tenir una conversa, i les nostres ànimes es van estimar.

Josep!, allà on siguis, que els estels t’acaronin, que ens guiïs com l’estel de Natzaret va guiar als Mags d’Orient, que brillis per damunt de la pluja dels Perseids.

Josep!, mai et trobaré a faltar, perquè des de la terra fins a l’eternitat, seràs dins del meu cor.

Visca Girona! Visca Cadaqués! i Visca Catalunya!!!