Yolanda i Pablo

Molt s’escriu sobre la falta d’unitat de l’esquerra espanyola. Em sembla un gran error que Sumar no hagi fet una proposta d’integració seriosa a Podem. Fem memòria, Podem es va equivocar no anant a les municipals de 2015 argumentant que no tenien temps d’organitzar les candidatures. Era veritat que no es podien fer candidatures als 9.000 ajuntaments espanyols, però, en canvi, sí que havien d’haver fet candidatures a les 100 ciutats més importants d’Espanya. Va ser un caos que juntament amb l’absència de polítiques organitzatives de fixar la militància al territori, va crear un gran estructura sense base local. Va faltar visió. Vuit anys després Yolanda repeteix l’error. No sé quin són els seus spin doctors, però demostren no tenir ni idea de política. D’entrada llancen el concepte que no els interessen ni les municipals, ni les eleccions de moltes Comunitats Autònomes. I amb aquesta hi ha una idea implícita, educació i salut –competència de les CCAA– no els importen. Vaja! L’actitud envers Podem encara l’entenc menys. Yolanda ve del PCE i de IU. Dues organitzacions que a les eleccions generals espanyoles de 2015 aconsegueixen el 3,67% de vots i 2 diputats. Una catàstrofe. De fet el 2009 Yolanda es va presentar com a candidata d’Esquerra Unida a la presidència de la Junta de Galícia aconseguint la suma de 0 diputats. El 15-M va passar com un tsunami per sobre del PCE i de IU, no ho oblidem. En un país normal tots els dirigents haurien dimitit. Mentrestant al 2015 Podem i les organitzacions perifèriques vinculades aconsegueixen 69 diputats. Ara Yolanda espera que passi el maig per negociar a la baixa amb Podem, això sí posant en risc l’alcaldia de Madrid, de València i la comunitat valenciana i la madrilenya, entre d’altres. Yolanda hauria de recordar que sense Podem ella no seria ministra, ni vicepresidenta, ni candidata a la presidència del govern. «Es de bien nacido ser agradecido», diuen. No només no és agraïda sinó que, a més, critica durament a Pablo, el seu valedor principal. Yolanda té poc nivell, Pablo ha marxat però té un gran patrimoni polític entre la gent. Ho hauria de saber. A més, no és gens elegant que Yolanda hagi callat davant dels brutal atacs a Podem des de les clavegueres de l’Estat. Els seus silencis fan mal. A més s’equivoca, és il·lusa. Els poders fàctics aniran contra ella un dia o altra, llavors entendrà a Pablo i de passada als catalans republicans indepes. Qui encapçala un projecte és qui ha de ser generós. Ho va ser immensament Pablo i Podem quan van rescatar al PCE i a IU, després de la derrota brutal de 2015. Ella hauria de ser generosa ara. Penso que ja és massa tard, els estralls seran immensos i crearan moltes més ferides. No m’agrada aquesta manera de fer política de tan poca volada, és la forma de fer política que precisament va impugnar el 15-M.

Subscriu-te per seguir llegint