El projecte de llei de famílies

El Consell de Ministres celebrat el dimarts 28 de març va aprovar el projecte de llei de famílies. El text ha estat publicat al Butlletí Oficial del Congrés dels Diputats el 14 d’abril, trametent-se per a la seva tramitació, per procediment d’urgència, a la Comissió de Drets Socials i Polítiques Integrals de la Discapacitat i finalitzant el termini de presentació d’esmenes el dia 24 d’aquest mes.

A la nota de premsa del Consell s’informa, entre altres continguts, que la norma «respon als compromisos internacionals d’Espanya en matèria de conciliació de la vida familiar i professional dels progenitors i cuidadors, i compleix l’acord de coalició del Govern». Des de la perspectiva laboral, objecte d’atenció per part meva, s’explica que el nou text «culmina pràcticament l’equiparació entre els matrimonis i les parelles de fet, garantint que les parelles de fet tindran accés als 15 dies de permís per registre equiparables al matrimoni», i que, pel que fa al dret a la conciliació, «es conforma una nova arquitectura amb tres permisos, que posen al centre les cures i el temps i que dona suport a les famílies. D’una banda, s’estableix un permís de cura de 5 dies a l’any, que es podrà fer servir en cas d’accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que necessiti repòs, tant d’un familiar fins a 2n grau com d’un convivent, una cosa nova fins ara; un permís parental de 8 setmanes, que es podrà gaudir de forma contínua o discontínua, a temps complet o parcial, fins que el menor compleixi 8 anys i un tercer nou permís «per causa de força major», que es distribuirà per hores i podrà assolir en total fins a 4 dies l’any. Aquest darrer busca permetre a pares i mares absentar-se de la feina quan hi hagi motius familiars urgents i imprevisibles».

A més, per l’impacte que sobre prestacions de Seguretat Social tindrà el canvi normatiu, s’expliquen les modificacions introduïdes a la normativa sobre famílies nombroses, de manera que «...més famílies comptaran amb protecció social sota la denominació de «Famílies amb gent gran necessitats de suport a la criança». En aquesta categoria, es veuran recollides les considerades com fins ara «famílies nombroses», a més d’altres com les famílies monomarentals amb dos fills, les famílies amb dos fills on un ascendent o descendent tingui discapacitat, les famílies amb dos fills encapçalades per una víctima de violència de gènere o per un cònjuge que hagi obtingut la guàrdia i custòdia exclusiva sense dret a pensió d’aliments, i les famílies amb dos fills en què un progenitor estigui en tractament hospitalari durant un any o hagi ingressat a la presó.

Des de la perspectiva laboral, cal destacar les nombroses modificacions que es proposen introduir a la Llei de l’Estatut dels treballadors, algunes per incorporar a l’ordenament jurídic intern la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell, i moltes més per, per una banda, adaptar la normativa laboral als canvis introduïts en el concepte de família, i per altra per ampliar, o concretar molt més, alguns dels drets ja reconeguts en el text vigent en matèria de conciliació i corresponsabilitat.

«En el preàmbul es realitza una àmplia exposició de la raó de ser de la Directiva , afirmant que «... dona resposta adequada a la situació de doble atenció a les responsabilitats familiars i a les de treball en el marc i d’acord amb unes exigències concretes com són relacions laborals més igualitàries i l’aplicació efectiva del principi de no discriminació per raó de sexe. Disposa que els llocs de treball s’han d’adaptar a les diferents vicissituds derivades de la criança de menors d’edat i cura de dependents i grans, i estableix unes condicions efectives perquè hi hagi un repartiment real de tasques i un exercici corresponsable».

Més endavant, de la seva transposició a l’ordenament intern s’efectua una àmplia referència, emfatitzant que «... enriqueix les millores i aportacions del Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes a l’ocupació i l’ocupació, superant els tòpics de la doble jornada femenina o els llargs permisos, en pro de les fórmules de treball flexible i acotament de les absències laborals el que permet avançar en la igualtat real en l’àmbit laboral, a través del veritable reconeixement del dret de conciliació com a part de l’elenc de drets de tota persona treballadora».

En fi, entre els valors fonamentals de la futura norma (art. 4) s’inclou el d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, i «reconeixement del dret de conciliació corresponsable de la vida personal, familiar i laboral a l’àmbit familiar, i de la corresponsabilitat empresarial i social». I entre els principis rectors, també recollits en el mateix precepte, s’inclou el de la perspectiva de gènere, de manera que «es promourà la igualtat de tracte i d’oportunitats de les dones i els homes en l’accés al món laboral i el reconeixement i exercici dels drets de conciliació i en el gaudi coresponsable dels mateixos en l’assumpció de les tasques familiars, mitjançant actuacions que facilitin la conciliació efectiva de la vida personal, familiar i laboral».

Seguirem molt atents, per la importància de la norma, a la tramitació parlamentària.

Subscriu-te per seguir llegint