Covardies

A Clara Ponsatí li agrada jugar a l'ambigüitat. «Jo demà treballaré. Tinc feina», va dir quan se li va preguntar si dilluns es presentaria davant del jutge Pablo Llarena. Era evident que no tenia cap intenció de personar-s'hi, com així va ser. Contestar sense evasives potser era massa arriscat per una dona que un dia va dir que la independència de Catalunya «és tan important com per a fer valdre la vida d'una persona». Ponsatí no va anar al jutjat i va intentar excusar-se, no fos cas que l'instructor del procés s'enfadés massa. L'eurodiputada va esgrimir que havia presentat un procediment d'empara dels seus privilegis i immunitats al Parlament Europeu i Llarena li va donar cinc dies perquè entregui la documentació que ho acredita.

Amb qui no va tenir cap problema en enfrontar-se obertament -per Twitter, només faltaria- és amb el cap dels Mossos, Eduard Sallent, després que aquest defensés la detenció de l'eurodiputada el març passat dient que va ser legal perquè hi havia una ordre judicial. Ella va contestar: «Amagar-se rere una ordre de detenció il·legal no fa legal la vostra actuació ni excusa la vostra covardia, @mossos. Lamentable el numeret que vau organitzar davant els periodistes, sense cap altra necessitat que mostrar a l'amo que sou obedients». És discutible qui va muntar el «numeret», però l'únic objectiu d'aquell viatge no era altre que llençar l'ham al jutge del Tribunal Suprem per observar com actuaria davant l'hipotètic retorn de Carles Puigdemont. El que volien saber ja ho saben. A partir d'ara les citacions, les ordres o el que vingui serà paper mullat.  

Subscriu-te per seguir llegint