Sobre la nova llei de foment de l’associacionisme

Al Parlament de Catalunya s’estan fent els darrers tràmits per aprovar una llei de foment de l’associacionisme. Que no es faci una llei així fins 43 anys del primer Parlament és un mal símptoma. Encara és més estrany si tenim en compte que a Catalunya sempre hi ha hagut, almenys des de fa 160 anys, la sensació que teníem una gran societat civil. És una afirmació certa si ens fixem en els estàndards espanyols, però no si ens fixem en els països «nord enllà». A més, la meitat de la societat civil catalana, la laica i obrerista, ha estat més anys prohibida que funcionant en la legalitat. Noblesa i burgesia sempre ha tingut el dret a associar-se, per contra, les classes populars ho han hagut d’exigir amb moltes lluites. Podem citar la famosa manifestació a les Rambles de Barcelona de 1855 al crit d’«Associació o mort».

M’he dedicat tota la vida a promoure d’una forma o altra societat civil a Catalunya i el que puc dir és que es maltracta molt el teixit associatiu català. Com John Stuart Mill soc partidari que allò que pugi fer la gent des de les entitats no ho facin les administracions i vull un país on es confiï en el ciutadà i on el poder estigui repartit. I no és així. Tenim un associacionisme amb locals desastrosos, amb poca professionalització, amb pocs mitjans i amb poca volada. Això sí, es va voler fer una llei del voluntariat el 2015. Hi havia la idea neoliberal que allà on hi havia les retallades a l’Estat de benestar hi hauria joves que ho farien gratis al servei del poder.

Parlem clar, quan la corrupció augmenta, els controls només s’incrementen pels dèbils. Quan vaig començar a liderar entitats anava a Via Laietana a la Comissaria de la Policia Nacional i em treia un certificado de penales. Et valia un any. Ara la desconfiança s’ha incrementat a nivells exagerats, s’incrementen els certificats i els papers per justificar que no ets mala persona. Es considera al ciutadà associat un possible delinqüent. Moltes vegades hi ha més hores de treball del controlador dels projectes i les justificacions que la del voluntari que fa les coses. Es diu com un mantra: «les entitats no poden dependre de les administracions» qui ho diu és de la CNT-FAI? No, són els gestors públics! En quin manual de ciència política liberal-democràtica ho han llegit? En democràcia tots depenem de tots, tots col·laborem pel bé comú. Les administracions encara estan acomplexades i atemorides de tenir una societat civil potent i crítica, per això no hi ha hagut cap llei fins ara. Són residus del franquisme en el cap de la gent i els alts índex d’associacionisme a Catalunya d’abans de 1939. Hi ha encara responsables institucionals que no entenen que hi hagi entitats que siguin crítiques amb el poder. Cal mentalitat democràtica de les institucions és a dir, republicanisme: el comú és de tots. En fi cal compartir el poder i confiar en el ciutadà.

Subscriu-te per seguir llegint