I ara el fiasco de les oposicions

Oriol Junqueras a Laura Vilagrà (consellera de Presidència): «Laura, hauries de buscar un càrrec per a la Marta Martorell. Aquests (insults inintel·ligibles, probablement semblants als de l’afició del PSG a Messi) de Junts li han fet una moció de censura. S’ha quedat sense l’alcaldia de Tiana, i sense feina».

Marta Vilagrà: «Oriol, no et preocupis. Ja saps que ara tenim càrrecs de sobres, gràcies a la sortida dels de Junts (unes rialles), i si cal en crearem un altre, no ve d’un».

Aquesta conversa és fictícia, però molt bé podria haver anat d’aquesta manera. La política real funciona així, no només a ERC. Marta Martorell, la cap de turc de l’escàndol de les oposicions de la Generalitat, va ser desbancada de l’alcaldia de Tiana el mes d’abril de l’any passat pel candidat de Junts després d’una moció de censura. Mesos més tard, el 18 de gener d’enguany, fou nomenada directora general de la Funció Pública (un salari de 90.008 euros anuals). Li van donar aquest càrrec com li podien haver donat el de directora general del Canvi Climàtic, el de Migracions, Refugi i Antiracisme o el de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs (tots existeixen, de debò), que de càrrecs per col·locar gent del partit n’hi ha per donar i per vendre. El cert és que el de Funció Pública era l’idoni per a Marta Martorell. Presentava un «currículum» immillorable després d’haver estar condemnada el passat mes d’octubre per un jutjat contenciós-administratiu per haver vulnerat, quan era alcaldessa de Tiana, «el dret fonamental a la participació i representació política» d’un regidor de Junts «en no haver-li facilitat en termini i de forma completa la documentació requerida».

Marta Martorell ha durat tres mesos i mig en el càrrec. En aquest cas, ni tan sols era la principal responsable del fiasco de les oposicions de la Generalitat, però, com que va ser l’última a arribar, ha pagat els plats trencats, mentre s’han salvat les dues dirigents que tenien més responsabilitats en l’afer: Alícia Corral, actual secretària d’Administració i Funció Pública (93.905 euros anuals) i predecessora de Marta Martorell a la direcció general de la Funció Pública, i, per descomptat, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà. És de nota que la màxima responsable de l’escàndol de les oposicions, Laura Vilagrà, tiri pilotes fora escrivint a Twitter que «arribarem fins al final per saber els motius de les incidències i depurarem responsabilitats en tots els àmbits necessaris. Avaluarem la situació urgentment per donar respostes amb la màxima celeritat». El problema és que Laura Vilagrà (117.827 euros anuals) ha anat encadenant càrrec rere càrrec des que era ben joveneta, des que va ingressar a les Joventuts d’ERC, i costa molt trobar feines tan ben remunerades fora de la política. La fidelitat és el principal actiu per fer carrera al món de la política. Assumir responsabilitats, en canvi, no es contempla.

En aquest país que, segons Jordi Puigneró, ens havíem de convertir en una República digital, no funciona res. Recordem alguns episodis dels últims temps.

1. El col·lapse informàtic va bloquejar el repartiment de mascaretes en les farmàcies catalanes el primer dia després d’haver-se’n dispensat 100.000 en una hora (20 d’abril de 2020).

2. També va col·lapsar la web per tramitar els ajuts als autònoms afectats per les restriccions del coronavirus el primer dia de la seva posada en marxa (9 de novembre de 2020).

3. L’aplicació per descarregar el certificat Covid també va caure, la qual cosa va obligar a posposar uns dies l’exigència de presentar el passaport de vacunació (25 de novembre de 2021).

El llistat és llarg. Ara, hem sabut que un tema tan sensible com unes oposicions a la funció pública no les organitza ni la mateixa Generalitat, sinó que, com tantes coses, també s’externalitzen, i en aquest cas fins i tot amb una doble subcontractació. Els que volien governar una República deixen la gestió d’unes oposicions en mans d’una ETT. No tenen ni el mínim respecte per gent que, en aquestes proves, es juga el seu futur laboral i el de la seva família. Fa anys que escoltem la cantarella que les coses funcionen millor quan ho gestionem des de Catalunya perquè a Madrid són un desastre i bla, bla, bla. Després resulta que les oposicions les subcontracten a una empresa... de Madrid! No ho superen ni els guionistes del Polònia.

Subscriu-te per seguir llegint