ETA entra en campanya

En unes eleccions locals i autonòmiques no tocaria parlar de qüestions d’estat. Però Sánchez i Feijóo mantenen un pols des de fa mesos, que ha fet variar alguns plantejaments als ideòlegs de les campanyes.

Tots els extrems es toquen i pretenen treure suc electoralment d’aquesta mena de xoc de trens. I Bildu, que es presenta a Euskadi i Navarra, ha aprofitat les seves llistes per tal d’incorporar un bon grapat de persones que foren condemnades per haver format part de la banda terrorista. Fins i tot set d’ells protagonitzaren o participaren en assassinats.

Aquesta circumstància l’han aprofitada Feijóo i Abascal en els seus mítings. Ja no es parla de les qüestions que afecten a un poble, ciutat o regió, sinó que tornen al passat per tal d’aflorar vells ressentiments. Ho podríem arribar a entendre de la ultradreta, però el PP amb aquest discurs palesa una manca de sentit d’estat que li fa perdre credibilitat. Per un grapat de vots, són capaços d’obrir ferides que lentament es van cicatritzant.

La democràcia afortunadament es prou forta com per a resistir aquests embats. És legal que expresos d’ETA puguin participar en llistes electorals. Tenen tot el dret i ben segur que algun d’ells sumarà molts vots en l’Euskadi rural, allà on pràcticament no hi ha rastre de l’estat.

Allò que es planteja és un problema que va més enllà de la política. És moral i ètic. Per això des d’aquesta columna no em canso d’afirmat que cal amanyagar la democràcia. I no es pot defallir a l’hora de defensar-la i prova d’això és que ex-etarres avui puguin ocupar llocs en els ajuntaments. ETA, com a banda terrorista fou derrotada, però la democràcia continua vigent.

Malauradament una qüestió d’estat com aquesta no hauria de protagonitzar la campanya electoral. No cal parlar de terrorisme per a continuar dividint la societat entre bons i dolents. Feijóo s’equivoca perquè ell mateix, si guanya les properes legislatives de finals d’any, haurà de canviar el discurs. I si no té majoria l’haurà de buscar amb la gent de Vox. I segur que no li agradarà aquesta opció, però no tindrà més remei que empassar-se el gripau com va fer el president de Castella-Lleó.

Els resultats electorals obligaren Pedro Sánchez a conformar majories amb l’esquerra radical i els independentistes. No tenia cap altra possibilitat després que Rivera provoqués anar a unes noves eleccions a on ell i el seu partit van pràcticament desaparèixer. L’electorat avui, a casa nostra no vol majories absolutes, per la qual cosa s’han d’establir pactes. I a vegades són difícils de gestionar.

Feijóo arribà a Madrid amb l’aval de quatre victòries consecutives a Galícia. Però tothom el tenia com un home moderat, molt allunyat dels plantejaments del seu antecessor, Pablo Casado, i de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Díaz-Ayuso. Però amb el pas del temps ja no hi ha tanta diferència. Fins i tot, Moreno-Bonilla, que fou el seu avalador ara amb majoria absoluta a Andalusia ha variat part dels seus plantejaments centristes, per tal d’abocar-se cada dia més en el conservadorisme.

Si la dreta espanyola ha de ressuscitar el tema de l’ETA en campanya, vol dir que Pedro Sánchez no ho té tan malament. El risc és que Feijóo en parla i Vox en recull els fruits i en alguns ajuntaments i autonomies el creixement del partit ultra d’Abascal pot provocar ferides greus en un PSOE que necessita una esquerra més unida que mai i que ara per ara no acaba de retrobar-se. La darrera enquesta de La Vanguardia del proppassat diumenge a la ciutat de Barcelona dóna més vots a Vox que no pas al PP i això no passa perquè el programa o el candidat d’una i altra formació siguin millors o pitjors, sinó perquè es radicalitzen posicions de les quals només se’n beneficien els extrems. I quan es parla de terrorisme un sector de la societat encara defensa la mà dura, malgrat que només comporti més divisió i més dolor.

Subscriu-te per seguir llegint