El pluralisme dels mitjans durant la campanya electoral

La proximitat de les eleccions municipals ens ofereix una bona ocasió per recordar els criteris de la Junta Electoral Central sobre el dret a aparèixer als mitjans informatius per part de les diferents forces polítiques, segons els criteris d’aplicació dels plans de cobertura informativa de les ràdios i televisions públiques i, en menor mesura, també dels mitjans privats. Això afecta tant als partits amb representació institucional com als que no la van aconseguir, ja sigui perquè no van arribar al 5 % dels vots en el cas de les municipals, o bé perquè es presenten per primera vegada. Com tampoc seria just posar-los tots en el mateix sac, a banda de tenir en compte la diferent representativitat d’unes o altres forces, la Junta Electoral va definir ja fa alguns anys el que considerava grups polítics significatius.

En concret, la Instrucció 1/2015 de la Junta Electoral Central, que modificà la Instrucció 4/2011 de la pròpia Junta, sobre interpretació de l’article 66 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (referent a la consideració de grups polítics significatius en els plans de cobertura informativa dels mitjans públics de comunicació) ens diu que «la informació específica relativa a la campanya electoral haurà de respondre als principis de pluralisme, igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa». Regula també que «la durada de la informació dedicada a cada formació política s’ajustarà proporcionalment als resultats obtinguts en les darreres eleccions equivalents en l’àmbit de difusió del medi i s’emetrà de conformitat amb els criteris prèviament acordats en els plans de cobertura informativa». A falta de concreció per part d’aquest pla, que cada mitjà ha d’aprovar, caldrà «aplicar el criteri de més gran a més petit, per l’ordre dels resultats aconseguits per cada formació política», en els anteriors comicis del mateix tipus i àmbit.

La norma de la Junta Electoral especifica també que aquests plans de cobertura informativa han d’incloure les candidatures d’aquelles forces polítiques que no es van presentar a les anteriors eleccions equivalents o que no hi van obtenir representació però tenen la condició de «grup polític significatiu». La referència al reconeixement de grup polític significatiu inclou totes «aquelles formacions polítiques concurrents a les eleccions de què es tracti i que, malgrat no haver-se presentat a les anteriors equivalents o no haver obtingut representació en elles, amb posterioritat, en recents processos electorals i dins de l’àmbit territorial del mitjà de difusió, hagin obtingut un nombre de vots igual o superior al 5% dels vots vàlids emesos».

Tot i que diferents mitjans estan aplicant interpretacions diverses de la norma, excloent en alguns casos als grups sense representació, això por ser recorregut davant de la Junta Electoral de l’àmbit competent, ja sigui la Junta Electoral Central, les provincials o les de zona. Uns anys després pot sorprendre, però qualsevol persona interessada pot comprovar com, durant la legislatura 2011-2015, ERC no tenia representació en 11 dels 12 municipis més grans de Catalunya, malgrat superar àmpliament el 5 % en altres comicis d’aquell mateix període, és a dir ,malgrat ser també un grup polític significatiu. Avui dia, una interpretació restrictiva de les instruccions de la Junta Electoral Central pot perjudicar, per exemple, a partits o coalicions com els Comuns a Girona o la CUP a Barcelona, que no varen obtenir representació municipal ara fa quatre anys, però sí més d’un 5 % en algun dels comicis posteriors a aquelles eleccions locals.