Val la pena que tothom ho tingui en compte

Manllevo el títol de l’article que en Francesc Francisco Busquets va publicar aquest dijous a les pàgines d’opinió de Diari de Girona amb motiu de l’estrany pacte que volen fer els de Guanyem Girona, marca blanca de la CUP, i els de JxCat per fer alcalde en Lluc Salellas en comptes de la guanyadora de les eleccions municipals del 28 de maig, que fou Sílvia Paneque (PSC), pervertint així el resultat electoral, posant a la paperera de la història –els sona?– el principi sempre respectat a la nostra ciutat de què l’alcalde o alcaldessa ho sigui de la candidatura més votada i avantposant l’emprenyament, la gelosia i els sectarismes dels perdedors per damunt dels criteris més bàsics per elementals que inspiren tota democràcia de veritat. Dic això en línia congruent amb el que vaig expressar avui fa una setmana en aquestes pàgines. Consti, però, que quan lliuro aquest article a la direcció d’aquest diari, encara no s’ha publicitat l’esmentat acord i afegeixo que tot allò publicat, inclosos altres mitjans de comunicació, ho ha estat perquè en Salellas és un bocamoll que converteix allò tractat en reunió privada en missatge de part, una manera de fer que té molt de pallassada i res de rigor, però que el posa en el centre de totes les salses. Aquesta manera de fer és impròpia de tota persona seriosa, però forma part del llibre d’estil dels cupaires, als quals s’hauran d’acostumar juntaires i republicans si el fan alcalde, doncs fins ara ni els uns ni els altres l’han desmentit. Sembla que la vessant més fastigosa dels d’extrema esquerra –fer públic allò desproveït de llums i taquígrafs, i endemés parlar amb nom de l’altre– els sembli la vessant més sexy dels que, seguint el seu particular ball de disfresses, ara es fan dir «municipalistes» per no espantar al personal.

Durant aquesta darrera setmana no han estat pocs els redactors i els col·laboradors d’aquest rotatiu que han posat l’accent en els resultats electorals veritables donats a la ciutat de Girona: l’empat en número de regidors entre el PSC i la fotocòpia compulsada de la CUP –dita Guanyem– resta polvoritzat pels vots i els percentatges atès que mentre la llista encapçalada per Sílvia Paneque en disposa de més que la candidatura de Salellas, és igualment cert que mentre Guanyem-CUP baixa en relació als comicis de 2019, el PSC puja, i ho fa en mig d’una preocupant davallada en participació. Per més que en Salellas ens vulgui vendre el seu resultat electoral com un èxit, allò cert per constatable objectivament és que ha perdut bous i esquelles en aquesta partida. Tanmateix, l’alta abstenció sumada a la regla d’Hondt de repartiment proporcional li ha regalat dos regidories més. O és que ell és immune a la baixada generalitzada tinguda pel seu moviment antitot i favorable al nos res? Que en Salellas parli i ens expliqui quin és el paper en tota aquesta mauleria del cagat d’en Carles Puigdemont, del seu lacai destrossatot Josep Maria (Jami) Matamala i de l’antic membre de la banda terrorista Terra Lliure Miquel Casals més enllà de demanar a Miquel Noguer, alcalde de Banyoles i president de la Diputació de Girona, que faci un pas al costat per enquibir Gemma Geis com a nova presidenta de la Corporació Provincial. S’ha de tenir barra per no assumir uns molt dolents resultats de JxCat a Girona i fer-los pagar a un alcalde invicte. Però en Jami és així: soluciona els seus problemes a base de traslladar-los a tercers. Faria millor en acostar-se a l’Ajuntament de Girona i pagar les taxes que per muntar xiringuitos de tota mena i condició en diferents llocs de Girona li va condonar el marquès de Waterloo. O cal recordar-li els fets que el van obligar a dimitir quan era regidor de CiU en temps de l’alcalde Joaquim Nadal? O cal assenyalar que, mentre aposta per la independència de Catalunya, ell és senador del Regne d’Espanya? Ja n’hi ha prou, Matamala!. I no, Josep M. Fonalleras, els pactes local no són només una qüestió d’aritmètica, o és que la teva adhesió a Guanyem-CUP no té res d’ideològica? No fotem!

Tot i això, l’embriaguesa política del petit dels Salellas i aquesta colla de nans que envolten Gemma Geis i no la deixen meditar, allò més important –com ha dit i repetit la candidata del PSC– és la governació de Girona. Es pot deixar aquesta en mans d’un membre de la CUP? La ciutat tota hauria de pensar-ho i la seva societat civil expressar-se, per més mal acostumats que estiguin a callar i mirar cap al cel en comptes de mullar-se en assumptes públics que també són de la seva incumbència. O és que la Cambra de la Propietat, per exemple, estarà de braços plegats mentre arriba a l’alcaldia un fill de papà que ve emparant l’okupació, amb «k», de pisos en detriment del seu propietari o potser estan d’acord amb que, com passà a Salt fa anys, la xifra de les finques okupades pugui un 300% per obra i gràcia d’un regidor d’habitatge militant de la CUP? O és que la Cambra de Comerç tampoc no dirà res i deixarà fer mentre Girona s’encamina cap un període de més decadència en tot, començant per la seguretat? O també se submergiran en el silenci còmplice les patronals ni que sigui perquè a la fi en Salellas és un «dels nostres», però un pèl esverat? I els pagans de la festa de JxCat, tots de dretes, res no diran a Geis i companyia que no podem fer alcalde a una persona que té el pensament ideològic en format pastís, dit amb tot el respecte personal i com a símil polític, repartit en un 20% maoista, un 22% chavista, un 2% independentista, un 10% anticlerical, un 10% putinista, un 15% sandinista i el restant 21% castrista, tot i ésser en la seva vida privada un burgès sense feina? Començo a entonar el rèquiem de Wolfgang Amadeus Mozart per la Girona aimada que fou mentre fineix la cera del darrer ciri posat perquè Déu hi faci més que un servidor.

Subscriu-te per seguir llegint