Mossegar els hams

Els tècnics professionals de la publicitat tenen un pòster anunciador de la seva activitat comercial que és molt precís i s’explica molt bé: és el dibuix d’un ham de pesca amb el seu esquer corresponent (sempre encobridor) i, tot anant-s’hi apropant, hi ha un peix amb la boca oberta.

El creixement i perfecció de la publicitat és un fet sociològic que amb el pas del temps s’ha pogut apreciar realment, amb unes determinades fases ben històriques, com serien l’auge de la premsa en paper imprès, més tard l’aparició de la radio, i ja més cap aquí l’arribada de la televisió. Cada època sap trobar les maneres, estils i conveniències de preparar la canya de la pesca, preparada amb els seus hams i els esquers més adients.

Fixant-nos en la televisió i en la publicitat comercial que ens va servint resulta que els anuncis ja es converteixen en una mena de calendari: quan al televisor abunden els anuncis de cava és senyal de que arriba el Nadal; si surt propaganda de roba i calçat infantil significa començament de curs escolar. I així, diversos tocs de campana major. Molt rutinaris. Bé, és el ritual de la publicitat, tot i la repetició dels esquers.

Les institucions també fan servir la publicitat. És una forma que tenen de transmetre els missatges que volen fer arribar a tota la ciutadania; és a dir, inverteixen un cert pressupost destinat a una certa campanya i amb això poden tranquil·litzar la seva consciència i els pot semblar que ja han complert. Aquest és el cas de les campanyes contra els accidents de trànsit. Però la realitat ben trista és que el nombre d’accidents amb víctimes augmenta tant que no respon a les intensitats d’aquelles campanyes. I consti que el treball del guió i realització televisius sempre són de molt bona categoria tècnica. Però no es pot confiar en l’eficàcia automàtica d’un anunci, és massa comoditat. L’autoritat corresponent ha de repensar el tema.

La societat ha de mantenir obert un debat entre la veritat o les veritats i la publicitat. Hi ha pescadors que no van amb una canya i un ham, sinó amb xarxa il·legal. Per això la legislació sobre la publicitat no pot descansar. Sempre caldrà que l’usuari pugui distingir entre una informació i un anunci, entre un gat i una llebre. A vegades els anuncis no ens diuen mentides obertes, no, però porten indefinició i ambigüitat, que algú les ha utilitzat. I el consumidor mossega l’ham. Exercir de publicitari suposa tenir influència. El concepte de propaganda pot esdevenir una caricatura del perfil de la informació. Per alguna cosa la «Propaganda» acostuma a tenir categoria de Ministerio en els règims totalitaris, afegint-hi «Información» i es justifica perquè la propaganda porta un esperit de conquesta ràpida, urgent; no així l’educació, que sempre és lenta, reflexiva, a la mesura de la persona humana. Quan un eslògan publicitari esdevé precepte –de conquesta ràpida, doncs– cal desconfiar-ne obertament. «Beveu X». Doncs no, no tinc set. Igualment inútils aquells clams que ens queden lluny, inabastables, com aquell que va quedar a un mur del riu Onyar i denunciava «Salvem Formentera», amb pintura molt resistent que encara es podia llegir quan ja feia anys que aquell salvament, allà a Formentera, ja no era necessari.

Publicitat, propaganda, comunicació, es mereixen molts miraments, des de l’ètica dels seus promotors fins a l’esperit crític dels suposats destinataris.

Subscriu-te per seguir llegint