Perdonar

Gairebé cada matí passo pel davant d’una pintada gegantina que hi ha en un mur d’un poble veí de Girona on es llegeix «Ni oblit ni perdó». Sovint em porta a pensar que el perdó és un dels misteris més grans de la condició humana. Els que vam mamar doctrina catòlica sabem que tot s’ha de perdonar, però resulta evident que caldria una dosi oceànica de grandesa per a perdonar algunes atrocitats i greuges. Tinc clar que el misteri del perdó no és una patrimoni exclusiu de la religió. Això, per descomptat. El perdó és un concepte antagònic de la venjança.

Recordo, fa uns anys, una tertúlia a Catalunya Ràdio dirigida per Xavier Graset en la qual un dels participants es va posar a la boca l’expressió «imperdonable» i un dels presents, el recordat lingüista i capellà Modest Prats el va contradir dient que tot es pot arribar a perdonar. El que no va dir en aquell moment en Modest va ser que a ell, de petit, li van matar el pare. Deu ser molt difícil de seguir l’exemple de Jesús de Natzaret, perdonant des de la creu als seus torturadors en temps real, costa d’entendre. Amb tot, vint segles després tenim l’exemple de l’empordanès Joan Alsina que va morir afusellat a Xile durant el cop de Pinochet donant el perdó als seus botxins. El perdó és un dels gran misteris de la condició humana, certament. I no es pot exigir a ningú en virtut de cap doctrina. Com perdonar les barbaritats comeses per la gent malvada? Segurament una de les claus és que el perdó no es pot delegar. Ningú no pot perdonar en nom d’altri. Només els agreujats directament poden donar-lo i, per la resta dels mortals, el que cal és justícia, càstig i reparació. Perdonar no vol dir no denunciar ni exigir responsabilitats.

Hi ha perdons condicionats a penediment de qui ha comès el greuge, perdons sense oblit, perdons a fi de bé per a evitar danys majors, perdons destinats a passar pàgina i perdons sublims fruit de la grandesa d’algunes persones. No ha estat donat a tothom el do d’entendre-ho. També hi ha un perdó terrible i humiliant. És aquell que ens donen quan no calia, perquè no hem comès cap falta.

Perdonar no vol dir no clamar justícia i reparació i, segurament obté més pau d’esperit qui perdona que qui és perdonat i a mi, que tinc en el meu entorn persones que han perdonat greuges extraordinaris, quan passo davant del gran cartell que diu «ni oblid ni perdó», em venen tots els mals. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint