Opinió

El miracle del Miracle

A un mes de la festa de la Mare de Déu del Miracle (el proper 6 d’agost), m’agradaria descobrir el miracle del Miracle a tots els qui no el coneixen.

Des dels seus orígens, amb l’aparició de la Verge Nena al prat de Bassadòria, el 1458, el Miracle és un lloc de trobament amb Déu, amb els altres, amb la natura i amb un mateix.

L’església, amb la imatge tan estimada de la Mare de Déu del Miracle, és el centre d’aquest bellíssim lloc del Solsonès. Però el Miracle és també la Casa Gran, la capella de la Desaparició, el monestir, amb la petita comunitat de monjos benedictins guiats assenyadament pel P. Xavier Poch i la Casa d’Espiritualitat, amb el P. Toni Pou al capdavant. I encara, els veïns que estimen tant aquest lloc sant com la Montserrat Calduch, la nostra organista, el Manel Casanovas, la Concepció de Ca l’Estruc i l’Emília de Cal Tomasa, l’Anna M., l’Eulàlia i el Carles, de Sant Antoni i tots els qui passen uns dies al Santuari, un lloc que amb els anys s’ha anat restaurant i embellint gràcies als veïns, a la comunitat benedictina i a l’ajuntament de Riner, amb el seu l’alcalde, Joan Solà.

El miracle del Miracle és possible gràcies als qui hi viuen a les masies que envolten el Santuari, com Cal Jepet, la Caseta del Miracle, amb l’Alberto i la Marta, el Forn de Su amb la Paquita i el Ton, la Cirosa, Casamartina, el Villaró amb l’Angelina, l’Estany o la Carral. I també Santdiumenge, Cal Coletes, Brics, Rovira-sança, Armingous amb el Dr. Jaume Puy rector de la Universitat de Lleida i el seu pare, Cal Piquet, Cal Palà, Sorribes, i encara els nuclis de Freixinet, amb el senador Xavier Castellana i els seus pares, Su i Santa Susanna.

El miracle del Miracle és una realitat, gràcies també a l’associació Territori de Masies, al celler i a la formatgeria del Miracle amb el Jordi i el Miquel Àngel, i la Sílvia, respectivament, al festival Espurnes Barroques, impulsat per Josep Barcons, als Amics de la Casa del Miracle o a l’Orquestra del Miracle, dirigida per Juan de la Rubia, que inicià la seva activitat el 3 de juny passat, davant l’impressionant retaule barroc de Carles Morató. Com deia el director d’aquesta orquestra, «el fet de relacionar-nos en un lloc tan especial és molt important».

El Miracle, amb les cel·les de sant Benet i de Nostra Senyora, que acullen els devots de la Verge Nena, forma un espai privilegiat amb quatre retaules admirables: l’impressionant retaule barroc de l’església i el renaixentista, a la capella del Santíssim. També el Prepirineu, un «retaule» natural, magnífic, i encara, com molt encertadament diu el P. Xavier Poch, el «retaule» del «cel estrellat», amarat de silenci a les nits.

Els monjos i els veïns del santuari, els visitants i els que s’hi allotgen al monestir, a les cel·les o a la Casa d’Espiritualitat, fan possible el miracle del Miracle. Un miracle que es renova cada dia sota la mirada maternal de la Verge Nena i que els gironins (no tan allunyats del Solsonès), haurien de descobrir.

Subscriu-te per seguir llegint