El permanent debat sobre l’aeroport de Girona

T ots els caps de llista gironins han coincidit aquesta setmana, en un debat organitzat per la FOEG, en impulsar l’aeroport Girona-Costa Brava: un discurs recurrent. També Generalitat, Diputació i Cambra de Comerç han signat un conveni per promocionar l’aeroport amb una inversió d’1,6 milions d’euros. Bé, la inversió de la Cambra, o sigui del sector privat, és, com sempre, testimonial (5.000 euros, per pagar els cafès). Sembla que es volen captar noves rutes i aerolínies. Fa uns mesos, aquestes institucions van constatar, segons van explicar després de celebrar una reunió, que l’aeroport ja era competitiu en relació amb el de Barcelona. Gran descobriment. En definitiva, res de nou, res que no s’hagi fet o intentat en els cinquanta-sis anys de funcionament de les instal·lacions de Vilobí.

Tot plegat és un dejà-vu, que diuen els francesos. El 30 de novembre de 1991, Diputació, Cambra i Govern Civil també van acordar iniciar actuacions conjuntes per fer operatiu l’aeroport de Girona. El maig de 1992, Aena, la Cambra i la Diputació van encarregar un estudi de viabilitat. Aquell estudi, presentat l’any 1993, va proposar realitzar plans de promoció turística a diversos països europeus, captació de turistes als països escandinaus i als Estats Units, recuperar el vol Girona-Madrid, i un llarg etcètera d’iniciatives (les de sempre). Tot va continuar igual. Si repassem la història de l’aeroport, veurem que portem sis dècades amb els mateixos tòpics i amb els mateixos discursos quan l’experiència ens ha demostrat que l’aeroport de Girona depèn fonamentalment de les conjuntures econòmiques i dels diferents moviments del mercat turístic i aeroportuari. O que un dia et toqui la loteria amb l’aparició de Ryanair. L’important és que no aparegui un Damià Calvet (CDC) a la Generalitat i ho ensorri tot.

Si repassem opinions i valoracions dels últims anys sobre l’aeroport de Girona, no veurem gaires diferències amb el que deien fa tres o quatre dècades dos exdirectors. Em refereixo a Jerónimo Orellana (1989): «Jo tinc molt clar que el futur d’aquestes instal·lacions passa necessàriament per la seva conversió en alternativa a l’aeroport de Barcelona. Disposem d’una bona infraestructura i estem en condicions de rebre tota mena d’aparells. No entenc per què Barcelona vol continuar acaparant tots els vols». O Miguel Ángel Prieto, molt abans, l’any 1983: «Cal buscar sortides a la infrautilització de l’aeroport els mesos de l’hivern». No, Barcelona no cedirà mai vols a Girona. Primer perquè competeix amb Madrid i segon perquè les aerolínies són companyies privades que operen allà on tenen més capacitat de negoci. Només un polític aterrat d’un altre planeta, Juli Fernández (ERC), afortunadament ja exconseller, podia suggerir treure les línies de baix cost de l’aeroport del Prat per implantar-les a Girona i Reus (eliminaria el 70% dels passatgers de Barcelona). Juli Fernández és tant setciències com Damià Calvet quan l’any 2011 es va creure més llest que Michael O’Leary, conseller delegat de Ryanair, i va aconseguir que la companyia irlandesa reduís a la meitat les seves operacions a Girona.

Aquells cinc milions de passatgers de finals de la primera dècada d’aquest segle ja no tornaran. Van ser conseqüència de la irrupció de les línies de baix cost, amb Ryanair al capdavant, fins que va poder operar a Barcelona. Tampoc tornaran, ni han de tornar, aquelles subvencions. L’aeroport de Girona s’ha mogut sempre des del milió de passatgers dels seus primers anys (dècada dels setanta) fins als dos milions dels anys anteriors a la pandèmia. L’única etapa crítica va ser entre 1987 i 1990 quan es va passar de 774.930 passatgers anuals a 403.000, amb un descens del 48%. Eren aquells anys que per Nadal s’organitzaven quines al vestíbul. O els 556.579 passatgers de l’any 2002, just abans d’arribar Ryanair. Els 1,3 milions de l’any passat són millorables, però no és una mala xifra. Girona va perdre el 2022 un 32% d’usuaris respecte a 2019, però el trànsit de Barcelona també va caure un 21%.

Està molt bé que Generalitat, Diputació, Cambra es preocupin per l’aeroport i per atraure turistes, però es poden estalviar la inversió anunciada. Decideixen les companyies aèries. No es tracta de resignar-se, sinó de tocar de peus a terra. El més important és oferir una bona gestió aeroportuària i unes bones instal·lacions a les companyies. I, en aquest sentit, Aena ja es va posar les piles fa uns anys.

Subscriu-te per seguir llegint