Sobre el mite del col·lapse imminent

A les darreres entregues ja he fet prou crítica del negacionisme climàtic i els qui s’amaguen darrere, fent la viu-viu. Són els anomenats retardistes, que viuen còmodament «surfejant» amb la sostenibilitat a moltes institucions.

Potser ja és hora de despullar una realitat que està fent tant o més mal que el negacionisme climàtic i el seu revers els retardistes, com és l’anomenat col·lapsisme o la tesis del col·lapse imminent. En el cas que ens ocupa, el col·lapse climàtic, però segons els autors, diferit o esbiaixat cap a on més interessa sigui la conjuntura o l’estat d’alarma social, en el qual també participen i de forma entusiasta quasi tots els mitjans de comunicació. Especialment les televisions, i en el cas que ens ocupa, és clar, TV3.

Que les coses estan malament prou que ho sabem, però si a partir d’aquí ens embranquem en teories i recerques científiques que de tan científiques que pretenen ser (en el paper) no s’ajusten a la realitat, estem ajudant a crear una alarma social infundada que pot provocar efectes tan indesitjables o col·laterals, com desmobilitzar a la població.

O sigui? Si el que està passant és irreversible, millor no preocupar-se i a viure que són dos dies... Amb aquesta actitud ens trobarem còmodes, tot i que separats, a la mateixa trinxera amb els negacionistes, que no ens molestaran amb les coses que hauríem d’estar fent i exigint per fer front a l’emergència climàtica.

Però si amés aquestes teories, discursos o tesis «col·lapsistes», van revestides d’un halo ecologista, donen credibilitat i legitimitat a aquest catastrofisme, suposadament benintencionat, per més que equivocat, que dona oxigen i cobertura teòrica als mitjans –i poders–, a qui ja va bé que la població quedi paralitzada per l’ecoansietat, deprimida, desactivada, en la mesura que creuen (se’ls ha fet creure) que el col·lapse és imminent i/o la catàstrofe climàtica irreversible.

Així doncs, molta atenció a aquests corrents que fa temps que estan penetrant en l’ecologisme, ja que de tan radicals que són en el tot, poden condemnar a la inacció en la part. No es poden fer discursos que cercant el perfeccionisme en la crítica, acabin fent una crítica tan frontal i global, que acabi no deixant espai o marge a l’alternativa, a la reforma, a l’acció concreta, al pas a pas, ja que totes les passes es consideren massa curtes o massa toves o fins i tot contraproduents. És el cas de les energies renovables, que per als col·lapsistes són un problema i no una solució).

De fet, a Catalunya, està tenint molt èxit aquest predicament i a la demarcació de Girona encara més, donant bona munició als NIMBYs (com el món s’acaba, no toqueu el «meu» hort o el «meu» mar –no al costat de casa meva–)

Hi ha qui fa anys, però molts anys, que està creant un discurs, quasi un dogma, sobre la fi del petroli, la fi (i la crisis) d’energia, etc., que entronca clarament amb les tesis del col·lapse. Molta de la seva literatura i articles de divulgació constants apel·len una vegada i una altre al col·lapse imminent d’energia, de petroli, de gas, etc. (curiosament del climàtic hi passa de puntetes). Evidentment si segueixen passant els anys, al final tindran raó, com el conte del llop, però no és gens científic estar advertint durant anys que ve el llop i que no arribi mai. Que a més facin negoci venent llibres ja s’ho faran, però que TV3 (i altres TV) els passegin per platós i tertúlies ja és sorprenent ja que el discurs col·lapsista en teoria és molt revolucionari, radical i propi de l’extrema esquerra. És evident que si fos tan revolucionari no sortiria per TV.

Però el que ens interpel·la a tots, i és un fet, és que conscientment o inconscient, els col·lapsistes estan provocant un forat negre en els moviments socials i més encara en la població, i això interpel·la a tots els que fem divulgació ambiental cada dia, a peu de carrer, en primera línia i no als púlpits de càtedres o centres científics.

Fa anys, que és reconeguda per Nacions Unides i la comunitat científica compromesa amb l’emergència climàtica, que el canvi climàtic és el problema n.1 de la humanitat. Per tant, tots els esforços, energies i recursos per fer front a aquesta emergència han de ser la prioritat n.1, i no hem de desviar-nos amb la fi del petroli, l’energia, el gas, el liti o els microxips (ja s’encarregarà el mateix Sistema de buscar solucions). Al contrari, seguim consumint pels descosits combustibles fòssils, que són els causants de les emissions, l’escalfament i el canvi climàtic i les institucions no estan demanant que consumim menys, ni estan advertint que el petroli s’acaba, ni reduint o penalitzant benzineres, ni eliminant refineries, ni augmentant el transport públic, etc.

Mentrestant, els impactes del canvi climàtic segueixen creixent i creixent, les pèrdues milionàries en collites són el pa de cada dia, els desastres es multipliquen, les malalties i la mortalitat tant per la contaminació com pels impactes del clima, es disparen, etc.

I és aquí on vull anar a parar, i ho estic repetint fa temps a aquests malastrucs, i és que abans que s’acabi el petroli, els impactes del canvi climàtic seran tan gegantins, que amés de provocar la destrucció de refineries o l’enfonsament de petroliers, veurem la desaparició dels arenals a les nostres platges, la pesca a la Mediterrània, la fugida del turisme o l’aparició de noves plagues i virus. Així doncs, no ens despistem i exigim mesures serioses ja enfront l’emergència climàtica.

Subscriu-te per seguir llegint