«No pec no sex»

Una figura negra com un escarabat travessa la carretera, les passes són d’una brevetat exasperant, com una estàtua estirada amb un cordill. Ningú diria que ha sortit d’una autocaravana en un punt de Girona nord per dirigir-se a una benzinera, sinó que ha aparegut enmig del no res per anunciar l’arribada de l’obscuritat. En una fotografia veig una fila de dones afganeses, vigilades per un Kalàixnikov, enclaustrades en els seus burques mentre esperen que els donin la ració d’aliment que els toca . En una altra, dones en la mateixa situació reivindiquen amb cartells el seu dret a l’educació. Dones anul·lades com a dones, destruïdes, reduïdes a la tasca d’infantar i cuinar pel seu espòs. Vrinda Narain en un recent article a El Periódico (15-8-23) parla d’apartheid de gènere a l’Afganistan sota la batuta del Ministeri per a la Propagació de la Virtut i la prevenció del Vici.

La cantant Eva Amaral mostra durant una actuació els seus pits, ho fa com a reivindicació contra la censura del cos femení, contra la sexualització del seu cos i en solidaritat amb altres cantants vilipendiades per mostrar les seves tetes. Què pensarà una dona engarjolada en el seu burca en assabentar-se que una artista occidental es mostra mig nua per protestar contra la censura del seu cos i alhora contra la seva sexualització. Una de les conseqüències de la censura d’un nu femení és esborrar tot vestigi de sexualitat. Aleshores, on està el problema per a la cantant? Per un sector del feminisme és l’home qui amb la seva mirada depravada sexualitza el cos de la dona, qui la converteix en un objecte de desig, en un objecte de consum en una societat patriarcal i capitalista. És difícil que en escoltar aquesta argumentació no se’ns escapi el riure. El que no fa gràcia és que la desexualització del cos de la dona s’emparenta amb la desexualització de la dona per part dels talibans. La diferència és que aquests ho fan seguint una interpretació estricta de la Xaria o llei islàmica i són implacables en el seu compliment.

No sé si sabeu el que significa heavage. No us preocupeu, jo ho he après no fa gaire. Resulta de la contracció de la paraula clevage o escot femení i la posterior masculinització afegint-t’hi el pronom he. Tot començà l’any 1994 en un gimnàs chic de Manhattan on penjava un cartell que deia: «No pec no sex» o sense pectorals no hi ha sexe. Perquè l’escot amb la tradicional canalera hauria de ser patrimoni de les dones! Pot ser igual de sexy un home amb una americana sense camisa o amb un jersei de pic que una dona amb la mateixa indumentària? Segons una corrent d’opinió si l’home pot mostrar el seu tors amb els seus mugrons sense que s’esquerdi el cel perquè no pot fer-ho una dona. És una nova varietat de terraplanisme equiparable a negar el valor de les vacunes, el canvi climàtic o que la terra és rodona, perquè dona per fet que el reclam sexual dels pits d’una dona és el mateix que el tors d’un home. I com sabem o hauríem de saber no és així. Igual que un escot masculí per més pectorals que tingui el protagonista mai podrà competir amb un escot femení, si més no per un home hetero.

Arribats a aquest punt si algú pensa que estic en contra de l’exhibició del pit femení no va pel bon camí. Celebro que ara per ara la dona que vulgui faci topless a la platja, a la piscina, al terrat o els mostri en una actuació o que els llueixi en un escot. Un pit mig dissimulat que amaga més del que mostra convida a fer volar la imaginació. És la primera regla de l’erotisme. Un pit femení és la celebració de la vida, del plaer, fins i tot quan la dona que el mostra ho fa perquè està enfadada amb el món.

Subscriu-te per seguir llegint