La Torre de Babel climàtica

Per si no en teníem prou amb els discursos i tendències d’opinió negacionistes (que neguen l’evidència del canvi climàtic antropogènic), retardistes (qui dia passa any empeny i tranquils que tot s’arreglarà –des de les institucions–) i col·lapsistes (el canvi climàtic és irreversible i el sistema està a punt de col·lapsar), les tres formes en què es presenten els que torpedinen l’emergència climàtica (ho sento pels col·lapsistes, però la seva tesi ens porta al que en castellà es diu «lo mejor es enemigo de lo bueno» i conscientment o inconscient fan el joc al Sistema), darrerament, tant la informació meteorològica, com la divulgació sobre la crisi climàtica, s’estan convertint en una autèntica Torre de Babel, on la proliferació de notícies i estudis científics, l’última hora meteorològica i el sensacionalisme climàtic estan arribant a tal nivell de contradiccions, interpretacions interessades, etc, provocant més confusió i creació d’opinió per seguir desanimant la població i que no molesti les institucions amb l’emergència climàtica, que la veritat, tot plegat recorda molt la Torre de Babel bíblica, on el nivell de confusió era de tal magnitud que això i no el que realment passava, va provocar la caiguda de la civilització del moment.

Si a això hi afegim dins de la ciència climàtica o millor dit de les ciències de la Terra, diferents «teories» sobre quines són les causes de l’actual i accelerat escalfament, llavors la cosa encara es complica més. Que si el fenomen cíclic del «Niño» està ja començant a influir i és més potent que altres anys, que si el cicle del Sol, en el seu màxim, també està incidint, que si el vapor injectat a l’estratosfera pel volcà submarí Hunga Tonga l’any passat també o que si el corrent del Golf s’està debilitant. Això, per cert, ha saltat a la premsa aquests dies, quan se sap des de l’any 2001 –podeu veure l’estudi d’un científic espanyol mai prou valorat com Antonio Ruiz de Elvira–, o quan el 2010, a Groenlàndia, vaig recollir prou dades i vaig parlar amb prou autoritats sobre l’accelerat desglaç de l’inland, capa glaçada perenne de 3 km. de gruix.

I encara puc destacar algunes de les informacions més airejades aquests dies, que si el corrent Jet Stream atlàntic (el conegut com a corrent en jet) està modificant cada vegada més els seus patrons de circulació, que si les mesures (positives) que s’han pres darrerament sobre el trànsit marítim internacional que fan disminuir les emissions de sofre i de retruc els aerosols, en forma de núvols, estan tenint un efecte «col·lateral», ja que aquests núvols reduïen l’escalfament...

I no ens oblidem de l’aportació des de l’àmbit negacionista, com és la modificació artificial del clima, sigui per raons utilitàries especialment enfront de sequeres, sigui per raons militars, com arma de guerra, sigui fins i tot com a geoenginyeria experimental per fer front al canvi climàtic, tot i que es nega que s’estigui utilitzant.

Sigui com sigui, suposant que aquesta Torre de Babel no sigui provocada, el que està generant és l’extensió del síndrome d’Ehrlick, que per dir-ho de manera planera ens porta a l’actual i generalitzat carpe diem. Que fins i tot una cantant espanyola, l’hagi definit com el millor antídot per fer front a l’actual crisi sistèmica o una escriptora catalana afirmi que «el gaudi és la millor forma de resistència» és molt representatiu de l’actual ona hedonista i nihilista.

Això en l’àmbit general, és clar, perquè en l’àmbit local, especialment a Catalunya, impera l’aquí no passa res. No hi ha confusió ni Torre de Babel, ja que vivim en el millor dels móns, on no es vol saber si els corrents de la Mediterrània occidental estan modificant i com el clima del litoral mediterrani, de Catalunya i especialment de l’Alt Empordà, si les onades de calor marines delmen molt o poc la pesca i la biodiversitat i faciliten la penetració d’espècies invasores, a més de meduses, tintoreres o taurons i si es confirma que ja estem a un 1,8° per damunt de la temperatura mitjana, quan es tractaria de no arribar a l’1,5º el 2.030. Només aquesta dada hauria de fer caure la cara de vergonya a tot el Parlament, no sols al Govern, i al gruix de l’ecologisme, que està entretingut en batalletes locals, paisatgístiques o políticament correctes. O de si aquest 1,8° puja als 3,2° entre la Cerdanya i el Ripollès, i això explicaria la sequera a fonts, estanys i rius pirinencs i la formació de violentes tempestes en aquesta zona.

Cal recordar que si entre tots no canviem l’actual model econòmic i fonamentalment l’emissió de combustibles fòssils, no és que no tinguin futur les noves generacions, és que tampoc en tindran les generacions del baby-boom jubilades o a punt de jubilar, a qui espera una jubilació i més encara una vellesa altament distòpica, per no dir complicada, incerta, perillosa, volàtil o mòrbida, excepte els que es puguin pagar vacances permanents a Escòcia, Irlanda o Islàndia. Cal passar del pessimisme de la intel·ligència a l’optimisme de la voluntat. No fer-ho, ens portarà menys salut mental i menys possibilitats de transformació. Cal recordar que els processos de canvi, ruptura o transformació social, també són terapèutics. És a dir, el millor antídot contra la creixent ecoansietat no és el carpe diem, sinó participar col·lectivament en canviar l’estat actual de coses. Tampoc cal dedicar-hi les 24 h. del dia. Podem fer-ho al matí i les «Di-versiones» multicolors a la tarda i nit, ara que estan tan de moda a les platges de la Costa Brava.

Subscriu-te per seguir llegint