En aranès al Congrés de Diputats

El diputat puja al faristol del Congrés i llegeix: «Er orgulh d’ua lengua non se mesure en nombre de parlants mès ena sua porfiança». S’escolten remors creixents, fins que algú brama: «¡No se entiende nada!». Llavors l’orador podria respondre:

-I què, si res del que es diu a la tribuna no modificarà el sentit dels vots, ja decidit?

La frase del principi és en occità aranès i em sembla que no cal traduir-la. S’està negociant una modificació del reglament del Congrés per pronunciar els discursos «en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d’oficial en alguna comunitat autònoma». L’occità, dit aranès a la Vall d’Aran, és oficial a Catalunya segons l’article 6.5 de l’Estatut. En aplicació d’aquest estatus legal, la síndica d’Aran ha escrit al Congrés per reclamar que li atorguin els mateixos drets que al català, al basc o al gallec.

La presidenta Francina Armengol es va estrenar amb l’anunci solemne que les llengües cooficials es podrien utilitzar de seguida, però existeix la possibilitat que les sessions de debats parlamentaris comencin abans que estigui a punt tot el sistema de traducció simultània, amb les seves cabines, els seus professionals i auriculars per a tothom. Qui hagi assistit a congressos o seminaris multilingües sabrà que no és gens complicat, però estem parlant d’un organisme oficial, és a dir, un paquiderm administratiu amb un gran poder d’alentiment.

De què serviria una al·locució en català si la majoria de diputats no hi pesquessin res? Doncs per al mateix que en castellà: per recollir l’aplaudiment dels propis, guanyar punts dins el grup parlamentari, sortir una mica per la tele i veure’t citat als mitjans. Que les seves senyories entenguin o deixin d’entendre l’argumentari és del tot indiferent perquè, com ja hem assenyalat, els discursos no mouen votacions.

I si no t’han de fer cas diguis el que diguis, digues-ho en la teva llengua; així proclamaràs la seva existència i els parlants se sentiran reconfortats.

Subscriu-te per seguir llegint