Diari de Girona

Diari de Girona

Ferran Vallespinós Riera

Tabac, petroli i el mar de l’Empordà

La història de la ciència està plena d’encerts i troballes que han salvat la humanitat d’amenaces molt greus, com la darrera del COVID 19. Això no obstant, malauradament també té zones obscures, com la de científics que s’han plegat a la voluntat de grans companyies. Hi ha dos casos ben coneguts. Un és el del tabac, quan l’any 1979 la més important tabaquera va encarregar a Seitz, un dels científics més distingits dels EUA, triar els projectes que s’anaven a finançar, supervisar i controlar les recerques realitzades i informar dels seus progressos a R.J. Reynolds i que en el fons es tractava, com el mateix científic va dir, de crear un ampli cos de dades científicament ben fonamentades i útil per a defensar-se dels atacs a la indústria del tabac per culpa del càncer. Després l’evidència científica ha demostrat la relació entre el fumar i determinades malalties.

Science va publicar fa uns mesos que ExxonMobil va preveure, a finals dels anys setanta i amb exactitud, l’amenaça de l’escalfament global causat pels humans i al mateix temps va orquestrar una campanya de propaganda dels seus propis científics per a retardar l’acció climàtica. Un altre cas destapat per The Guardian, revela que Peabody Energy, la principal companyia de mines de carbó dels Estats Units, va finançar a més d’una vintena de grups que posen en dubte el canvi climàtic causat per l’home per frenar l’aprovació de lleis mediambientals més estrictes. Entre ells, al Centre per a l’Estudi del Diòxid de Carboni i el Canvi Global, que ha afirmat sistemàticament que les emissions de carboni no representen una amenaça sinó que són «l’elixir de la vida».

Hi ha molts més exemples, però és evident que grans corporacions han buscat històricament la complicitat d’una part de la ciència, finançant investigacions finalistes, convenients als seus interessos.

En el cas de l’eòlica marina a casa nostra, hi ha alguns moviments com a mínim atípics. Per exemple, la creació d’una agrupació denominada «Coalició Offshore per a l’Energia i la Naturalesa-Mar Mediterrània (Med OCEaN)» amb promotors i associacions empresarials; el que sorprèn és que prestigioses organitzacions ecologistes (com SEO/Birdlife i WWF) hi siguin també, el que ha provocat que altres ONG’s (com Ecologistas en Acción) s’hagin mostrat contraries al grup. Ecologistes contra ecologistes.

Al meu anterior article em vaig comprometre a parlar del cas relacionat amb l’eòlica marina a l’Empordà donat que un col·lectiu ha posat en dubte un estudi realitzat per un grup multidisciplinari d’experts de la Universitat de Girona (UdG), l’Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Malgrat que Turiel, Lloret, Sardá, Gili i Sabatés són com companys de feina, no em costarà gens ser objectiu donat que conec la seva vàlua científica (objectiva) i a més sí són experts en el que estem parlant, que no és altra cosa que de biodiversitat i del medi marí.

La cara més visible de la crítica és un no expert en la biodiversitat del medi marí (no té cap publicació científica coneguda en aquest àmbit) i portaveu de Renovem-nos, col·lectiu del que formen part respectables i reconeguts científics i tècnics (molt pocs d’ells experts en el medi marí) però també un director d’un institut finançat per les energètiques i públicament favorable al parc Tramuntana. Estem davant d’un cas més de «greenwashing»? Per ara no en tinc cap argument de pes, però estic ben segur que els promotors dels projectes que es volen desenvolupar davant de Roses s’estan fregant les mans: ecologistes contra ecologistes i científics contra científics.

És estrany que un col·lectiu carregui contra un grup de científics que durant més d’un any han estat investigant sobre el terreny i ho facin contraposant no un altre treball amb resultats objectius sinó simple opinions, algunes molt discutibles. No és just i val la pena discutir algunes de les manifestacions del seu darrer comunicat de premsa.

Denuncien que «la majoria d’àrees XN2000 només estan protegides sobre el paper»; si és així, en lloc de rematar-les amb parcs eòlics, el que convindria seria protegir-les eficaçment. Afirmen també que «l’eòlica marina, és la mesura més urgent i efectiva que recomana l’IPCC per frenar el canvi climàtic i la crisi de biodiversitat que se’n desprèn». He buscat i no he trobat aquesta afirmació concreta en cap dels informes de l’IPCC; però a més la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) estableix un objectiu dec 62.000 MW de renovables per l’any 2050, de les que l’eòlica marina són només 3.500 MW. Jo diria, davant d’aquestes xifres, que de cap manera l’eòlica marina és el principal instrument per a frenar el canvi climàtic.

També ens recorden que «una instal·lació eòlica marina comporta l’exclusió pesquera, de manera que esdevé automàticament un espai de renaturalització de tota la columna d’aigua i del seu fons marí». És una afirmació almenys curiosa perquè per constituir zones d’exclusió pesquera no cal fer un parc eòlic; n’hi ha prou amb unes boies i una vigilància eficaç. Per exemple, les illes Medes ho és i no ha calgut construir cap aerogenerador.

Podria seguir, però no cal. Penso que amb el tastet que he fet n’hi ha prou. Com a científic, m’avergonyiria que en nom meu es fessin aquestes afirmacions i, en tot cas, si volgués menystenir el treball d’uns científics, procuraria fer una ciència millor que la seva i no escampar opinions, esbiaixades com a mínim.

Ens queda veure encara molt de l’intent de parc eòlic davant del golf de Roses.

Compartir l'article

stats