Parlem de sindicalisme

No fa gaire hem pogut veure una imatge insòlita. Tot un President dels EUA com Joe Biden (demòcrata òbviament) megàfon en mà donant suport a les reivindicacions dels treballadors de Detroit, els treballadors del sector de l’automòbil. Una vaga que va començar amb força i que ha anat incrementant la mobilització fins a tenir el suport d’una àmplia majoria de treballadors de les tres grans fàbriques de cotxes dels EUA: General Motors, Ford i Stellantis (la fabricant dels jeeps). Les dades diuen que les empreses estan tenint uns beneficis cada cop més grans, de record, mentre els sous dels treballadors estan estancats. A més les dades diuen que el sou dels directius d’aquestes empreses arriben a ser unes 300 vegades el sou mitjà dels treballadors de les fàbriques. Tot una declaració de com es comporten aquestes empreses i els seus directius.

També fa uns dies hem vist les grans mobilitzacions dels guionistes, intèrprets, actors, etc., d’Hollywood. En aquest cas però els sindicats tenen dos tipus de reivindicacions diferenciades amb les empreses i les plataformes com Netflix. Per un costat hi ha unes reivindicacions de salaris i condicions de treball semblants a les dels treballadors de l’automòbil (les empreses i plataformes també estan tenint uns beneficis de record que no han repercutit en els treballadors), però per l’altre també hi ha unes reivindicacions referents a la utilització de les noves tecnologies. Per part dels guionistes demanen que o no s’utilitzin les noves tècniques com el ChatGPT per fer guions o, cas de fer-ho, que es digui explícitament. Per part dels actors demanen que no s’utilitzin imatges o modificacions per Intel·ligència Artificial per substituir-los. Aquests temes són nous pel món sindicals que els ha d’estudiar i donar respostes.

Aquest últim temps també hem assistit a reivindicacions a empreses de plataforma com Amazon, Globe, Uber, etc. Aquestes empreses basen la seva organització en sistemes informàtics per assignar automàticament les tasques i controlar els treballadors que les realitzen, per medi d’algoritmes i altres tècniques de IA i fan servir falsos autònoms per fer les tasques que els són pròpies. Un primer pas és convertir en treballadors de l’empresa aquells que hi fan tasques pròpies dels assalariats. Aquests treballadors són persones lligades a una app que competeixen per fer unes feines que els assigna un algoritme que a més a més valora el seu treball per futures assignacions. Vaig explicar en aquest mateix diari com aquests algoritmes poden ser d’esbiaixats i com no són transparents. Els algoritmes fan la feina del cap de personal o l’encarregat a les velles empreses però ningú pot discutir les seves decisions. En aquestes empreses s’intenta primer no tenir treballadors i segon que si en tenen no es sindiquin (recorden el cas dels treballadors d’Amazon i les interferències de l’empresa per intentar que no es creessin sindicats?). A Espanya en la legislatura que ara acaba s’ha fet una llei on es defensa que els treballadors de les empreses de plataforma són assalariats i que els algoritmes han de ser transparents en el sentit que s’ha de saber com prenen decisions i poder fer reclamacions si s’escau. L’anomenada llei dels riders afecta a Espanya entre 18.000 i 30.000 treballadors i les principals coses són que declara que la majoria dels riders són assalariats i que, per tant, tenen drets laborals i que els algoritmes han de ser transparents. Les empreses al·leguen que els seus algoritmes són la base del seu negoci, com les herbes que un cuiner fa servir per les seves receptes més exquisides, i els volen mantenir en secret. Però les seves decisions afecten als treballadors i si són secretes fan impossible ni tan sols poder-les discutir.

Un últim cas rellevant que ha sortit a la premsa els darrers dies és el dels que controlen imatges i vídeos per a les xarxes. Algú ha de controlar el contingut dels vídeos per tal d’evitar que circulin imatges i vídeos que es considera que vulneren certes regles com pot ser la violència extrema. Alguna tria es pot automatitzar però al final unes persones veuen els vídeos i decideixen quins poden ser vists o no. Doncs be, més d’un 20% dels treballadors que fan aquesta feina a una empresa de Barcelona contractada per Meta acaben amb malalties mentals. Els hi estranya? Després de mesos de jornades de 8 hores veient vídeos de violència extrema o altres coses horribles, algú pot mantenir-se normal? Un altre exemple de problemes que els sindicats han d’afrontar a dia d’avui. Les noves tecnologies han creat una sèrie de treballs, el que s’anomenen treball fantasma (ghost work), que se solen realitzar des de casa i alguns porten associats problemes com els que acabem d’explicar. El sindicalisme hi haurà d’estar atent.

Aquest article no vol fer un estudi del sindicalisme actual però si que posa sobre la taula dues coses que em semblen rellevants, al menys en les societats occidentals. Per una banda, que la socialdemocràcia i el partit demòcrata americà defensen la necessitat d’uns sindicats forts per garantir una millor distribució de la riquesa que redueixi de forma important la desigualtat. Per l’altra, les noves tecnologies, en especial la IA, planteja nous reptes al sindicalisme. En aquest article hem plantejat alguns d’aquests reptes. Aquests reptes no solament afecten les anomenades classes treballadores sinó a membres de classes mitjanes, una classe mitjana que, si no hi ha una actuació sindical decidida en defensa dels drets laborals, podria reduir-se, passar de ser una àmplia majoria a una minoria, com ja ha passat en moltes societats d’Amèrica del Sud. I això afecta la democràcia perquè aquesta se sustenta en l’existència d’una àmplia classe mitjana que té garantits uns drets i serveis que li permeten viure raonablement. Si aquesta situació canvia estaríem ajudant a una desestabilització de la democràcia.

Subscriu-te per seguir llegint