Carretera a l’infern

Aquest era el títol d’una pel·lícula estatunidenca de l’any 1986, que tenia ingredients de gènere de terror, thriller, road movie. L’ambientació de la pel·lícula es va realitzar al desert de Mojave i al Parc Natural de la Vall de la Mort, als EUA. Però com sol passar, la realitat supera la ficció, doncs ja fa temps que aquest títol em porta o m’evoca l’extrema sequera en la que estem i en algun cas incipient desertificació, al bell mig de parcs naturals. Però aquesta paràbola és un joc de nens, comparada amb el que passa a l’AP-7, aquesta sí, una autèntica carretera a l’infern, on el terror, el thriller i la road movie estan assegurats cada dia com saben molts conductors i usuaris, però ignoren molts més ciutadans, doncs el que succeeix en aquesta via afecta a tota la població, no sols la que viu més a prop, per la contaminació, si no a tot Catalunya, juntament amb altres «carreteres» a l’infern, que és en el que s’està convertint Catalunya.

En alguna ocasió ja he fet esment de passada, a aquesta autopista, ara gratuïta, però avui entraré més al detall, doncs és realment sorprenent que vagin passant els mesos i els morts, els accidents i la contaminació, els embussos quilomètrics i l’augment de més mercaderies per carretera, els gasos, fums i partícules, quan no incendis forestals provocats per accidents, etc. i el més greu, s’estigui convertint en la xemeneia més important d’emissions de CO2 de Catalunya –i d’Europa– (una xemeneia en aquest cas horitzontal i que travessa tot el país) que seria inviable legalment en qualsevol país europeu amb estàndards de qualitat ambiental. No a la Índia. A Àustria evidentment estaria completament prohibida, doncs el gruix de les mercaderies (un 80-90%) van per ferrocarril, no com aquí, que és a la inversa. Per cert, cal recordar encara que el ferrocarril és el mitjà de transport menys contaminant i de lluny, de tots?

Si per una banda és un perill que per La Jonquera, que és on es comptabilitza millor el pas de vehicles, es calcula hi passin entre 8.000 i 10.000 camions diàriament anant i altres tants tornant, més ho és que la gratuïtat s’hagi convertit en un estímul per utilitzar més aquesta via i per tant consumir més i més carburants.

Podríem dir que l’AP-7 s’ha fet popular, i per tant qualsevol mesura de contenció, control, pacificació, mesura impositiva, etc. s’ha de fer amb molta prudència per no molestar als usuaris... doncs seria impopular... el que vol dir que fa temps no s’està fent cap tipus de pedagogia ambiental i climàtica seria, rigorosa i exemplar (donant exemple l’Administració, s’entén).

Clar que si enlloc d’implementar mesures graduals de contenció, es creen més i nous polígons logístics, com el de Logis Empordà, noves empreses logístiques, com Amazon i aviat també noves terminals intermodals com la de Vilamalla, la resultant serà la de morir d’èxit augmentant el terror (estrès automobilístic, saturació, contaminació, accidents, col·lapse, etc.). En fi, que es parla molt del corredor ferroviari i de més transport públic, però van passant els anys i el més calent no a l’aigüera, si no a la Mediterrània.

També cal recordar que la demarcació de Girona depèn del fòssil quasi totalment, consumint només un 2% d’energies renovables. Estem a la cua de Catalunya, Espanya i Europa. Un escàndol, però aquí no passa res i si passa és per que estiguem al cas de les rutes de tapes que proliferen arreu.

Però cal intervenir, amb valentia, el més aviat possible, amb el màxim de consens social, institucional i ambiental, doncs si sumem aquest gran factor d’emissions, que travessa Catalunya, la minva de la tramuntana (per raons que ara no entrarem) i l’escalfament del clima producte no ja del canvi climàtic global, si no de la contribució a aquest escalfament, del de la mediterrània occidental, catalano-balear i en concret del Golf de Lleó, pel canvi de corrents marines que fa temps es detecta, el còctel resultant, no pot ser més que terrorífic, roent o infernal. No es casualitat que Catalunya estigui superant el llindar de temperatures que fa anys es parla de no superar pels Acords de París (el 1,5º) i que per damunt de la mitja espanyola (1,3º) estiguem ja al 1,8º. Dada que constantment amaguen quasi tots els responsables polítics i no sols del Govern, també de la oposició. I que sembla no preocupar el més mínim, per cert, al nostrat ecologisme conservacionista, dominant a Catalunya i més encara a la demarcació de Girona.

Un altre escàndol que molt pocs correlacionen amb el baixíssim nivell de desplegament d’energies renovables a Catalunya (el 9%), comparat amb la mitja espanyola (25-30%) o Navarra (40%).

Per tant, doncs, tenim tots els ingredients de terror (morts prematures per calor i per contaminació, extrema sequera, boires i calimes persistents, desaparició d’amfibis com mai, davallada o destrucció de collites de forma constant, etc.) i seguim tocant el violí com l’orquestra del Titànic.

I tot plegat sense comptar que està tocant sostre l’electrificació de cotxes, no ja pel preu, si no perquè el desplegament de la xarxa de punts de càrrega s’està alentint expressament i de forma calculada, doncs és inviable el seu creixement atès el perill de col·lapse de la xarxa elèctrica.

En fi, si durant anys se’ns està repetint i repetint a les cimeres de canvi climàtic i pels científics, que és molt perillós traspassar la frontera del 1,5º, com és que a Catalunya estem a tocar dels 2º i seguim anant cap a l’infern?. Pot ser que amb tanta amnistia ens estigui agafant amnèsia?

Subscriu-te per seguir llegint