Fer de la necessitat virtut

Per fi Pedro Sánchez ha posat sobre la taula l’aprovació de la llei d’amnistia per aconseguir que els partits independentistes votin a favor de la seva investidura. Ja fa dies que diem que l’actual president del govern hauria de fer de la necessitat virtut si volia evitar la repetició de les eleccions i justament amb aquestes mateixes paraules, davant la plana major del PSOE, va justificar la llei que ha de permetre el retrobament.

Si l’aritmètica electoral no fos la que és, Pedro Sánchez no hauria obert el meló de l’amnistia, perquè sap que hi ha gent del seu propi partit que no hi està d’acord i que haurà de suportar crítiques duríssimes per part del PP i de Vox, que en faran el cavall de batalla de la política parlamentària dels propers mesos. És cert que els indults van provocar molt rebombori i que a hores d’ara es poden donar per amortitzats i assumits per bona part de la societat espanyola. I, probablement, passarà el mateix amb l’amnistia, per molt que la dreta i l’extrema dreta gesticulin més que mai argumentant que Sánchez s’ha venut Espanya a canvi de mantenir-se al govern.

Les converses entre els diversos partits que han de permetre la investidura de Pedro Sánchez van endavant i tot i que des dels grups independentistes es digui que no avancen prou, és evident que a hores d’ara molt poca gent aposta per la repetició de les eleccions, perquè es veu clarament que més enllà de la posada en escena que pugui fer cada partit de cara a la seva parròquia, la repetició electoral podria perjudicar a tots els que ara es poden posar d’acord.

Que van endavant ho demostra el discurs que dissabte va fer Pedro Sánchez davant el Comitè Federal del PSOE o la carta que ha enviat als militants demanant-los la seva aprovació a pactar la investidura. Però encara ho demostra més que el número 3 del partit, Santos Cerdán, anés aquest dilluns a Brussel·les a entrevistar-se amb Carles Puigdemont i Jordi Turull i que les dues parts, mantenint el secret de les converses, destaquessin el bon ambient de la reunió. També ho demostra que el president Pere Aragonès admetés que les declaracions de Sánchez «són un pas en la bona direcció, però és evident que falten més passos». Tothom sap que ERC ha de marcar perfil negociador perquè totes les mirades estaven posades en Junts.

Tant el PSOE com ERC com Junts saben que hauran de fer renúncies; que no podran aconseguir tot el que voldrien. A partir de l’acord, hauran de veure com ho expliquen als seus votants, perquè els missatges que es van donar durant la campanya electoral no es correspondran amb els acords a què arribaran. El PSOE no volia parlar d’amnistia i el mateix Pedro Sánchez deia que Carles Puigdemont havia de venir a passar comptes amb la justícia espanyola. ERC demanava el traspàs de rodalies, solucionar el dèficit fiscal i mantenir la mesa de diàleg per poder pactar un referèndum. Mentre que des de Junts no es donava cap opció a l’acord amb els socialistes i s’apostava per la confrontació amb l’Estat. Però l’aritmètica electoral ho va capgirar tot i tots plegats van veure l’oportunitat de fer de la necessitat virtut i d’arribar a acords que permetin resoldre el contenciós que es va obrir a Catalunya amb el referèndum de l’1-O i pactar els mecanismes per continuar avançant perquè en el futur hi pugui haver una consulta pactada per tal que els catalans es puguin pronunciar sobre el seu futur.

És evident que en els acords d’ara mateix no hi haurà el reconeixement d’un referèndum per part del PSOE, però sí que hi pot haver el compromís d’estudiar fórmules que en el futur permetin consultar la ciutadania. Només cal recordar que l’actual estatut de Catalunya, tal com està redactat, no ha estat votat pels catalans.

Però la tempesta vindrà ara. PP i Vox utilitzaran tota la seva força per intentar boicotejar l’amnistia i la vella guàrdia socialista, amb Felipe González i Alfonso Guerra no es quedarà enrere, però uns i altres també han fet de la necessitat virtut quan els ha convingut o quan han necessitat els vots de partits amb els quals hi tenen poques afinitats i és que la política parlamentària funciona d’aquesta manera i això ho haurien de saber els que ara s’esquincen les vestidures.

Subscriu-te per seguir llegint