Dorothy Day, anarquista i pacifista

Fa unes setmanes sortí el llibre Perseguida por el amor. Doroty Day. Autobiografia novelada, una obra d’Isabel Gómez-Acebo, que descriu la vida de Day, una dona anarquista, pacifista, anticapitalista i cristiana compromesa amb la lluita no violenta i amb la defensa dels pobres i dels exclosos.

Dorothy Day, que va néixer a Brooklyn el 8 de novembre de 1897, pertanyia a una família episcopaliana de classe mitjana.

Durant la seva adolescència, Dorothy s’allunyà de l’Església perquè, com ella mateixa digué més tard, «no vaig vore mai ningú treure’s l’abric per donar-lo a un pobre. No vaig vore mai ningú fer un dinar i convidar el cec i el paralític». Atea fins els vint i tants anys, membre del Partit Socialista d’Amèrica, Day es convertí en una activista dels drets humans. Dorothy va tindre diverses parelles, sense casar-se, amb una de les quals va quedar embarassada i acabà avortant.

Una crisi personal portà Dorothy a recobrar la fe, recordant que el profeta de Natzaret sempre s’havia fet càrrec dels pobres i dels exclosos. La seva vida canvià radicalment. Veient que als EUA l’Església catòlica era l’Església que acollia la classe obrera, els pobres i els immigrants, Day reconegué que aquell era el seu lloc. El 1926, embarassada de nou, aquesta vegada no va avortar, i el 4 de març d’aquell any tingué la criatura, convertint-se en mare soltera.

La crisi social i econòmica de 1929, que va portar el caos econòmic als EUA amb milions de persones enfonsades en la pobresa i en l’atur, va motivar Dorothy Day a fundar el Moviment del Treballador Catòlic, una xarxa de més de 2.000 llars i granges per acollir els transeünts i els pobres de tota la geografia americana. I és que Day no va separar mai l’experiència de Déu del seu compromís polític i social per la justícia.

Amb la seva vida, Day va alçar la bandera de la defensa dels pobres i dels exclosos en el país més ric del món. Unint els valors cristians i polítics, donà menjar i acolliment a milers d’aturats que havien perdut la feina.

Oblata benedictina des de 1955, Dorothy venerava el valors monàstics, com la comunitat, el treball, l’hospitalitat i la pau. Cristiana conseqüent i coherent amb la seva fe, va defensar els drets de les dones, dels pobres i dels exclosos. Dona feminista, va conèixer la presó ja el 1917 per haver participat en una manifestació defensant el dret de vot de les dones. I el 1959, quan tenia 62 anys, fou empresonada de nou per haver estat en una manifestació pacifista.

Day, que va morir el 29 de novembre de 1980, és un referent per als qui apostem per la justícia i un exemple per als qui volem canviar la imatge de l’Església.

No és gens estrany que en el seu discurs al Congrés dels EUA, el 24 de setembre de 2015, el papa Francesc cités quatre americans com a models de vida: Abraham Lincoln, Martin Luther King, Thomas Merton i Dorothy Day, perquè «apostaren amb el seu treball, per forjar un futur millor».

Subscriu-te per seguir llegint