Com un tsunami judicial

Des que el govern va anunciar que presentaria una llei d’amnistia, l’Audiència Nacional va accelerar la investigació a Tsunami Democràtic per la gran concentració que hi va haver a l’aeroport del Prat el 2019 i per la relació que aquells fets podien tenir amb la mort d’un ciutadà francès que va patir un atac de cor. El magistrat Manuel García-Castellón ha desplegat una gran activitat per veure si les accions del Tsunami Democràtic poden ser considerades terrorisme i, en cas que la mort de l’esmentat ciutadà estigués relacionada amb la manifestació, els responsables d’aquell moviment no podrien acollir-se als beneficis de l’amnistia.

El Servei d’Emergències Mèdiques que va atendre el ciutadà francès va assegurar en aquell mateix moment que van poder-lo assistir sense problemes perquè l’aturada cardíaca es va produir a la terminal 2, mentre que la protesta es feia a la terminal 1. Tanmateix, el jutjat de l’Hospitalet que va investigar el cas va arxivar les diligències en considerar que el motiu de la mort no era constitutiu d’infracció penal.

Però quatre anys després García-Castellón ha començat a intuir la possibilitat que la mort es podia haver produït a causa d’aquella manifestació i no només això, sinó que sospita que els màxims responsables d’aquell moviment eren l’expresident Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i per això ha demanat a la policia suïssa que la localitzi i al Tribunal Suprem que assumeixi el cas per imputar Carles Puigdemont, ja que com a eurodiputat està aforat i abans d’imputar-lo cal enviar un suplicatori a l’Eurocambra perquè ho autoritzi.

La fiscalia, que no està d’acord amb l’auto del magistrat, el va recórrer manifestant que hi ha tergiversacions, suposicions i omissions a l’hora d’incriminar Puigdemont. Segons el fiscal, en el cas del Tsunami Democràtic «no hi ha grup ni organització sinó un perfil a les xarxes i posteriorment una app per telèfons mòbils». I, finalment, en el seu recurs es mostra sorprès que després de quatre anys García-Castellón es refereixi a la fase inicial en la qual es troba la causa i que parli de la possible imputació de Carles Puigdemont en diligències futures.

A partir de les sospites que assalten al magistrat quatre anys després dels fets, el cas del ciutadà francès mort ha tornat al primer pla de l’actualitat. Tant és així que la filla de la víctima, Aurelie Scherzinger, en una entrevista al diari El Mundo, diu que està convençuda que el fet que haguessin d’arribar a la terminal a peu portant les maletes va desencadenar la crisi cardíaca del seu pare. Ella creu que en condicions normals no hauria passat res i que la calor i l’estrès del moment van ser clau en la mort, tot i que tenia una cardiopatia isquèmica crònica. També assegura que ningú no els va plantejar que poguessin denunciar el cas i descarta fer-ho ara perquè diu que no hi guanyen res, ni tampoc li servirà per recuperar el seu pare.

Però amb independència que el jutjat de l’Hospitalet arxivés les diligències en considerar que es tractava d’una mort natural, el magistrat insisteix ara –repetim, quatre anys després– a demanar les hores en què es va assistir mèdicament al ciutadà francès i si era possible traslladar-lo per carretera en lloc de fer-ho en helicòpter com es va fer. També demana a l’OTAN si van registrar incidències en el seu centre d’operacions aèries degut al Tsunami.

Costa molt no relacionar les presses de Manuel García-Castellón amb la futura llei d’amnistia. Ha tingut quatre anys per investigar el cas i ara, en poques setmanes, remou cel i terra en una espècie de tsunami judicial per accelerar una investigació que sembla destinada a concloure que Carles Puigdemont i Marta Rovira eren caps d’una organització terrorista. I, per acabar-ho d’adobar, cal recordar que Manuel García-Castellón, en un acte en el Foro la Región de Galícia mentre hi havia les negociacions per la investidura, va dir que l’amnistia no estava prohibida en la Constitució, però que la Carta Magna tampoc diu que l’esclavitud estigui prohibida i en canvi no és possible.

Subscriu-te per seguir llegint