Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Dalmau

Enigmes a Girona

Des de sempre han existit els enigmes, aquells objectes o representacions que es presenten com inexplicables, protegits o amagats i que poden motivar algun intent de descoberta. El tema dels enigmes porta al record, per exemple, de les piràmides d’Egipte i aquella Esfinx que –quan érem petits– la vèiem tota pensativa, però més enllà realment és enigmàtica, per no dir tenebrosa. I ens engrescava aquell farciment de rares inscripcions, jeroglífics i demés, que des de la nostra infància tenim com a model de cosa per descobrir. Després, al llarg de la geografia i de la història hem après que les coves, les grutes, i els precipicis són llocs clàssics, ideals, per fer-hi créixer tota mena d’enigmes.

Les llengües escrites també són un bon tema per crear aquesta mena de boira que acompanya un enigma. Signes, alfabets, xifres, també saben confabular-se per embolicar la troca d’allò que s’amaga. La nostra llengua ofereix una extraordinària font d’enigmística, com totes les llengües estimades i treballades.

A Catalunya tenim un extraordinari treballador de l’enigmística que és Marius Serra, amb reconeguda categoria que traspassa fronteres, creador d’una obra magna en aquest món del joc de paraules que ell diu «és un xoc fortuït de mots». Màrius Serra és autor del llibre Verbàlia (Ed. Empúries, 2000), una autèntica obra referent sobre aquest món engrescador que es pren seriosament el joc i el maneig dels enigmes. El subtítol del llibre ja avisa i defineix les intencions i el camp de treball de l’autor: «Joc de paraules i esforços de l’enginy literari».

Un tipus d’enigma que explica Màrius Serra en el seu llibre és el de les cronovies. Una cronovia és un nom de carrer que ens recorda una data concreta, un dia que va deixar rastre a la història.

La ciutat de Girona pot contribuir a l’enigmística amb unes aportacions concretes. La recerca sobre cronovies es pot adreçar, primerament, al carrer «11 de setembre de 1714», que es troba al barri de Montjuïc. Aquest carrer, expressat en xifres és 11-9-14. Aquests guarismes, un a un, sumats, donen 16. Guardem-ho. Tenim un altre carrer, també amb origen de guerra, que és el «20 de juny de 1808», que es troba entre Jaume I i Bonastruc de Porta; aquest carrer, expressat en xifres, és 20-6-08. Aquests guarismes, sumats, també donen 16. I aquest dos números, l’u i el sis, sumen 7. Segons els textos bíblics (continuem el joc, i no ens perdem! ) el número 7 significa «moltes vegades», com una repetició, doncs. Heus aquí la conclusió de l’enigmística: aquelles dues guerres perdudes, que els nostres carrers gironins recorden, expressen un destí gens favorable. L’enigmística confirma allò que durant vàries generacions els gironins hem escoltat repetidament, allò d’«Inmortal Gerona». I més encara: «Tres veces inmortal», ens deien. Sí, però apallissats, sempre. Esperem que es giri la truita.

Sense moure’ns de Girona, hi ha un focus importantíssim d’enigmística en el llibre de Marius Schneider, musicòleg alemany (1903-1982 ) estudiós de l’antiguitat, que tracta de l’origen musical dels animals-símbols en la mitologia i es refereix al claustre que els gironins tenim a la nostra catedral. Cada capitell, cada cap de bestiar, porta una càrrega valuosíssima de significat profund. El tema és difícil. Començarem per buscar un bon tècnic que en sigui coneixedor i ens ho expliqui, a l’ombra de la fascinant enigmística.

Compartir l'article

stats