«Flowers» a la barra del cel

He trigat dies a pair-ho i encara estic en procés, la meva relació amb la mort, tot i que l’he viscuda al llarg de molts anys amb persones que m’han deixat pel camí abans d’hora, és complicada, no sé com explicar-la. Queda pendent el cafè que havíem de fer, la trobada o el gintònic en tancar el tema que havíem d’escriure... Estic parlant de principis dels noranta al portal de la Costa Brava, a Blanes, quan el vaig conèixer, ell, en Josep Maria Flores o Flowers per fer-lo cabrejar, tot i que al final ho va assumir, vàrem tenir una relació sana de competència i alhora de bon rotllo, ell estava al Punt amb delegació física al Carrer Unió de Blanes amb Antoni Fuentes, jo era un jove indocumentat que ja col·laborava amb el Diari de Girona i amb Catalunya Ràdio.

En aquells temps hi havia una certa rivalitat que amb el pas dels anys la Laura Juanola amb bon criteri va saber esmorteir però continuava latent. Al carrer Unió hi tenien lligat a la façana de davant un ase i els turistes s’hi feien fotos. Encara recordo en Flowers, sortint i dir als turistes que si volien fer-se una foto, valia uns calés. Els tips de riure que ens vàrem fer amb el seu savoir faire varen ser memorables, igual que en un viatge d’agermanament de periodistes a la vila francesa agermanada amb Blanes de Villenave-d’Ornon. La condició era que la premsa de la Selva els visitava i ells vindrien un dia, encara els esperem.

En Josep Maria Flores, periodista de carrer, la notícia és als bars i s’ha d’explicar, el què? qui? com? quan? i a on? i el per què? Eren preguntes que es feia fins que ho entenia, si no les tornava a fer. De les darreres que recordo va ser un ple a Blanes amb l’alcaldia de Fèlix Bota, un ple que va durar com sis hores que era el que duraven els plens i vàrem comentar quin titular era el més destacat, superats per la dimensió de la situació, i vaig ser jo que li vaig preguntar a l’alcalde. Com ho valora? El què? Em va contestar amb bon criteri l’alcalde. Doncs res, aquí l’habilitat del polític que ens va resumir amb tres titulars un ple insuportable.

Aquesta anècdota encara me la recordava, no fa massa, com vint anys després amb la seva sornegueria, quan ja vivia al Penedès, com coi li vares preguntar com ho valorava? I anàvem rient. El cert és que els tres titulars de l’alcalde ens van salvar la notícia.

L’obertura d’una nova delegació a Blanes del diari El Punt als peus dels pisos Domus Aurea de Blanes i la presència d’un nou delegat, en Carles Puigdemont, un estimat entranyable, una vegada el vaig conèixer, ara president a l’exili, i que amb bon criteri va fer que les relacions professionals dels periodistes canviessin. En Flowers va seguir camí cap al Maresme, Barcelona i havia d’acabar d’alcalde al poble on vivia a Vilobí del Penedès, els darrers dos anys de mandat, m’hagués agradat veure-ho us ho asseguro.

Sempre he mantingut sense cap base científica que el cel és una gran barra de bar amb llums de neó, ja que estic segur que en Flowers, continua voltant per allà dalt fent les seves conyes. Jo mentrestant seguiré aquí baix vivint amb la mateixa intensitat segons he pogut saber darrerament com tu vas viure la vida els darrers temps.

Subscriu-te per seguir llegint