Els Alcántara s’acomiaden

Dimecres al vespre vaig decidir dedicar la vetllada a la nit que temàticament TVE va dedicar a Cuéntame amb motiu de la fi de la sèrie després de 22 anys en antena, 23 temporades i 413 episodis. És evident que amb els anys havia anat perdent pistonada, igual que ha passat amb les televisions convencionals que avui comparteixen el públic amb plataformes com Netflix , Amazon, Movistar, HBO, etc. Quan el 13 de setembre de 2001 s’emetia el primer episodi de la sèrie, TVE, Antena3 , Tele 5 i les autonòmiques es distribuïen gairebé el cent per cent dels espectadors i de la facturació publicitària que llavors rondava els 3.000 milions. Més del doble que en l’actualitat, un canvi molt gros tenint en compte que han passat ja més de 20 anys.

Successivament vaig veure un programa especial sobre la sèrie amb els actors principal, amb un to nostàlgic evident que ja preparava el darrer episodi que va tenir moments molt emotius i també amb la presència d’algun dels actors que havien marxat en temporades anteriors. Finalment, la reposició del primer episodi que tanca un cercle de forma molt creativa. En aquell primer episodi la veu en off del nen protagonista, Carlitos, imaginant que ja era adult (Carlos Hipólito hi ha posat sempre la veu) recordava com era la seva infància. Es va convertir en un moment clàssic d’obertura que es va anar repetint a tots els episodis. Fins a arribar al darrer, a la darrera frase, quan un adult Carlitos (Ricardo Gómez) passa davant d’una botiga d’electrodomèstics el setembre de 2001, i en aquell moment a un aparell de televisió es veu el primer episodi de la sèrie. En aquella escena un amic l’incita a escriure la història de la seva família. M’ha semblat una manera prou hàbil de resoldre el final i no descobreixo res de la trama i fets que succeeixen al darrer episodi.

Em dedico a la televisió des de fa 32 anys i vaig pensar que havia de veure un programa que ha aconseguit tants anys el favor del públic. No només perquè la gent s’identificava amb totes les històries i facècies dels Alcántara, sinó perquè també el propi títol Cuéntame como pasó ho fa amb un to que lligava amb una cosa que passa dins de la majoria de les famílies. I és que les generacions més joves pregunten a pares i avis com era la seva vida de petits i joves. Així de senzill. La història a partir d’una família, que és l’eix central, no tant els esdeveniments reals que han anat succeint sinó com els han viscut ells, a vegades directament. Sempre amb un especial interès per tots els detalls que fan creïbles els episodis per qui ho va viure.

També perquè tinc una especial simpatia de caràcter personal i professional cap a la sèrie i el que va representar per a mi i altres companys. A la temporada televisiva 2000-2001 s’havia fet un bon equip professional liderat pel periodista Javier González Ferrari i Álvaro de la Riva, aquest darrer un jove director de TVE expert en continguts i producció. Llavors l’alternança en el lideratge televisiu estava molt repartida i TVE havia anat perdent en favor de les cadenes comercials el públic més jove i urbà. Des de feia temps aconseguia mantenir-se present a la batalla pel lideratge, normalment perdent-la, obtenint bons resultats al matí, tarda i els caps de setmana. La nit, el prime time, l’hora de més espectadors i recaptació publicitària era territori de les cadenes privades i TVE perdia la franja sistemàticament.

A inicis del 2001, Televisió Espanyola va considerar la necessitat d’obrir-se a més professionals, empreses productores i continguts sense prejudicis ideològics buscant un entreteniment familiar més ambiciós. D’aquesta manera arriben a TVE dos projectes que havien estat prèviament rebutjats per les cadenes privades perquè no hi creien: Operación Triunfo i Cuéntame. El primer format, creat per Josep Mainat i Toni Cruz que feia temps no estrenaven a TVE. El seu èxit forma part de la història de la televisió. Ara mateix una nova edició està essent emesa per Amazon. El segon, que anava de taula en taula perquè tirava endarrere retratar el país l’any 1968 en ple franquisme: Cuéntame. Aquests i altres nous continguts donaren la volta al lideratge televisiu. Un matí de febrer de 2002, quan TVE treia 7 punts d’audiència d’avantatge als seus competidors, es va rebre una poderosa trucada a TVE. Calia afluixar, les privades havien amenaçat al govern amb la línia informativa si TVE continuava en aquella línia. Aquella decepció per la desautorització de la feina ben feta va portar a fer que, a poc a poc, tots abandonéssim Televisió Espanyola.

Subscriu-te per seguir llegint